INDIGNADA

ESTIC INDIGNADA …

Com a treballadora: Perquè cada any m’obliguen a treballar més hores i en pitjors condicions a canvi de baixar-me el sou. Perquè, encara que funcionària, curro com una mula, i encara he de sentir alló de què els funcionaris no fotem brot.

Com a mare: Perquè els meus fills tenen dret a una educació de qualitat i a estudiar el què ells vulguin, no el que la seva mare pugui pagar.

Com a enginyera: Perquè la TECNOLOGIA és la matèria més infravalorada per la LOMCE, potser perquè no existia en temps d’en Paquito, potser perquè connecta els aprenentatges abstractes de l’escola amb el món real i ajuda a formar personalitats crítiques, emprenedores, innovadores, … la qual cosa evidentment no interessa als qui volen escoles-fàbriques d’esclaus conformistes i manipulables, simples usuaris d’una tecnologia que no entenguin i tornar a allò del “que inventen ellos”.

Com a persona: Perquè els meus avis van lluitar per aconseguir uns drets i els devem no perdre’ls. Perquè, al contrari que molts dels meus companys, em resisteixo a l’immovilisme de no fer res més que queixar-me pels passadissos, donar-ho tot per perdut i esperar que la propera retallada sigui suau.

Perquè no els vaig votar (ni als d’aquí ni als d’allí) i vull deixar de patir-los!

Projecte Savonius. L’aeromotor

El motor de la bomba hidràulica proposada pels Tecno-Lògics sense Fronteres 3ESO com a solució al problema dels nens d’aigua ja està llest! Es tracta d’un aeromotor Savonius que a través d’un sistema de transmissió i transformació de moviment hauria d’accionar la bomba. Així l’hem fet:

Per a les pales hem utilitzat plàstic rígid d’enquadernar, ampolles de plàstic o llaunes metàl·liques, i per els seus suports horitzontals, CDs. En la majoria dels casos la grandària de l’aeromotor ha estat determinada pel tamany dels CDs, per tal d’aconseguir el màxim coeficient de potència mitjançant la relació d’aspecte òptima (alçada/diàmetre = 2).

 

Al material tan rígid que hem utilitzat per fer les pales li costa mantenir la curvatura. Per tal de garantir i mantenir la seva forma i posició sobre els CDs hem utilitzat cola especial i hem fet uns forats en els quals hem encaixat barretes de fusta unides als extrems de les pales amb amb cinta americana. L’eix del rotor és una barra roscada M4 ben fixada als CDs amb femelles per tal de garantir la rotació solidària de tots els elements del rotor quan l’aire el faci girar.

L’estructura de l’aeromotor consisteix en dues barres verticals i dos llistons horitzontals. Els tensors i l’ancoratge inferior de les barres garanteixen l’estabilitat i disminueixen la vibració en girar el rotor (vibració = disminució del rendiment = pèrdua de potència).

Per aconseguir el màxim rendiment hem reduït la fricció entre el rotor i l’estator amb volanderes, tubs de plàstic i deixant una mica de joc vertical. A la part inferior del rotor hem fixat un engranatge cònic per tal de transmetre el gir al voltant de l’eix vertical proporcionat per l’aeromotor, a l’eix horitzontal del sistema de transmissió cap a la bomba, en el qual ja estem treballant. Fins al moment, aquest és l’album de fotos de l’activitat:

Leonardo DV. Enginyer Interactiu

A Leonardo Da Vinci no cal presentar-lo. Considerat per alguns com el primer enginyer modern, la seva contribució a les arts i a les ciències és de tots coneguda. Les seves elucubracions sobre temes tècnics i científics van quedar recollides en una sèrie de manuscrits, alguns dels quals estan al nostre país, els còdexs Madrid I i II.

Estem de sort! la BNE (Biblioteca Nacional de España), que va tenir aquests còdexs perduts als seus arxius durant … 150 anys (¿¿!!!?) ha creat el projecte Leonardo Interactivo: els manuscrits originals digitalitzats i enriquits amb vídeos, animacions flash, cites, traduccions, arxius de so, … Una joia! Ara podem gaudir dels impressionants esbossos de Leonardo i veure els seus dissenys en funcionament! Accediu clicant sobre la imatge

Engranatges, ponts, sistemes antirobatori, aparells voladors, elevadors, màquines bèl·liques, … Podeu veure directament les 42 animacions en 3D de la obra, recollides en una llista de distribució a YouTube pel professor de Tecnologia Pedro Landín.

També podeu veure les maquetes de 15 dels enginys dels còdexs Madrid, realitzades per a l’exposició Mecanismos Preelectrónicos de Leonardo, que l’IIE (Instituto de la Ingeniería de España) va organitzar l’any 2009.

Equilibri de la partícula. El cas del telefèric

Solucionar el problema del telefèric espatllat ens ha permès contextualitzar i relacionar entre si els feixucs temes de resistència de materials i d’estàtica de màquines. Aquest és l’enunciat i el procés de resolució del problema, les especificacions tècniques i la solució proposada pels Tecno-Lògics 1Batx al cas del telefèric, adaptat de l’eBook Multimedia Engineering Statics.

Objectiu: dimensionar els cables de la catenària a partir d’una sèrie de requeriments.

Procés seguit:

Determinació de les forces que actuen sobre el sistema (direcció i sentit), dibuixant el diagrama de cos lliure de la partícula en la qual concorren: el punt de suport de la cabina amb la catenària.

Càlcul de les forces que actuen sobre el sistema (pes de la cabina i tensions del cable), descomponent les forces i aplicant les equacions de l’estàtica (ΣFx = 0 / ΣFy = 0).

Dimensionat dels cables per suportar els esforços calculats sense trencar-se ni deformar-se, coneixent el límit elàstic del material, minorant-lo amb l’aplicació d’un coeficient de seguretat i consultant els diàmetres comercials de cables d’acer.

Càlcul de la deformació unitària i el allargament total dels cables carregats, coneixent la seva longitud inicial i el mòdul elàstic del material.

Comprovació de la idoneïtat del perfil normalitzat proposat per al suport de cabina.

Resultat dels nostres càlculs i recerques:

Cables d’acer laminat S 355 K2 de 28 mm de diàmetre amb ànima d’acer per a la catenària permetran el funcionament del telefèric a plena càrrega amb total seguretat. Aquests elements treballaran en el pitjor dels cassos per sota del límit elàstic del material utilitzat (335 N/mm2 ), ja què els càlculs s’han realitzat aplicant un coeficient de seguretat = 3. La deformació unitària calculada és del 0,05%.

S’ha comprovat què els perfils normalitzats tubulars quadrats 80×80 d’acer laminat S 275 J2 del suport original de la cabina del telefèric són capaços de suportar el seu pes a plena càrrega, treballant per sota del límit elàstic del material utilitzat minorat pel coeficient de seguretat aplicat.

Recursos utilitzats:

Classificació normalitzada dels acers. Normes d’aplicació
Ministerio de Fomento. Instrucción de Acero Estructural. EAE
Catàleg de cables d’acer. Tipus i diàmetres comercials
UPM. Promptuari de perfils d’acer normalitzats

Tecnologia de les atraccions

Electromecànica, pneumàtica, hidràulica, automatització, transformacions energètiques, estructures, materials, … al servei de la diversió! La proposta del parc d’atraccions del Tibidabo per aprendre o consolidar conceptes científics i comprovar in situ la seva aplicació per part de l’enginyeria és d’allò més interessant (i divertit).
Aquesta és la crònica de l’activitat realitzada pels Tecno-Lògics 3r ESO i 1r Batxillerat:

A l’Hurakan hem localitzat els motors elèctrics, la transmissió de moviment entre eixos perpendiculars amb engranatges cònics, l’aplicació de les palanques de 1r grau amb la góndola i el seu contrapés, el sistema hidràulic de subjecció, el sistema pneumàtic de frenada, les transformacions tan ràpides d’energia cinètica en energia potencial que provoquen sensacions extremes en el cos humà.

Al Diàvolo hem experimentat amb les forces centrífuga i centrípeta, hem calculat acceleracions i velocitats angulars i lineals.

Als Crash Cars hem identificat el circuit elèctric de la tracció dels cotxes, entre la xarxa metàl·lica del sostre i el terra d’acer, ambdós electrificats: el trole superior i les rodes metàl·liques inferiors en fan contacte i alimenten el motor elèctric. El pedal actua com a polsador que permet tancar el circuit. Hem descobert també la funció de la banda inferior de goma dels cotxes: absorbir part de l’energia cinètica que es desprèn en els xocs, la qual depèn de la velocitat al quadrat dels dos cotxes que xoquen!

Al Tren Express hem vist que la part de sota de les màquines pot ser molt interessant: els motors elèctrics, el sistema de subjecció dels vagons als laterals de la pista mitjançant doble conjunt de rodes verticals i horitzontals, les rodes que en fer fricció amb la part central de la pista ajuden a mantenir la trajectòria del tren. Hem calculat la velocitat lineal del tren i l’angular de les rodes a partir de la longitud de la via i el temps que triga en fer el recorregut.

A la Muntanya Russa hem descobert el sistema de cadena i pinyó-tensor que arrossega el vagó fins a dalt de la primera colina, on s’aconsegueix l’energia potencial que es transformarà en cinètica a la baixada, la fricció que provoca pèrdues d’energia, motiu pel qual cada cresta per la que passa el vagó és més baixa que l’anterior, els sistemes hidràulic i magnètic de frenada, la forma i el material de les pistes i la fonamentació dels pilars que les sostenen. I ens hem adonat que siguin més grans o més petites, els principis de funcionament de les muntanyes russes sempre són els mateixos. Cliqueu si els voleu conèixer a partir de la nostra anàlisi de Shambala.

Per suposat, hem fet les corresponents proves de funcionament de totes les atraccions estudiades!

Veieu totes les fotos de l’activitat allotjades a flickr.com o al nostre e-spai a Facebook

Inserint de tot a WordPress amb gigya

Uns dels grans inconvenients dels blocs com aquest, allotjats a la plataforma WordPress.com, és la limitació imposada per la impossibilitat d’inserir continguts Flash o de controlar paràmetres en el cas dels codis d’inserció directa des de YouTube, Slideshare, Scribd, Vimeo i poca cosa més.

Però la tossudesa de l’autora d’aquest bloc l’ha portat a descobrir el contenidor de codi gigya que s’entén amb WordPress. Tenint present que cal treballar a partir dels codis d’inserció HTML que utilitzen l’etiqueta embed (entre <.>), substituint-la per l’etiqueta gigya (entre [ ]) i poca cosa més … podem inserir qualsevol cosa !!!

Puc inserir arxius swf !
Només cal l’adreça URL de l’arxiu, definir les dimensions de l’objecte i seguir aquestes pautes d’inserció de swf. Com que WordPress no permet pujar arxius swf a la galeria multimèdia, si volem inserir-ne un d’elaboració pròpia cal allotjar-lo en un servei extern. El que he utilitzat per provar està allotjat al hosting gratuït swfcabin.

codi d’inserció del meu swf:

[gigya src="http ://www.swfcabin.com/swf-files/1365164869.swf" width="436" height="300"]

codi d’inserció d’un swf aliè:

[gigya src="http ://static.consumer.es/www/tecnologia/infografias/swf//realidad-aumentada.swf" width="510" height="300"]

Puc inserir presentacions d’àlbums de fotos !
Modificant una mica els codis d’inserció que utilitzen l’etiqueta embed per fi puc inserir els nostres àlbums de fotos com a presentacions, seguint aquestes pautes per inserir àlbums de Picasa i per inserir àlbums de Flickr, els serveis que nosaltres utilitzem.

codi d’inserció de l’àlbum Picasa:

substiuint < embed type=”XXXX”></embed> per [gigya type=”XXXX”] i modificant les dimensions si d’acàs

.

codi d’inserció de l’àlbum Flickr:

substiuint < object …>< embed type=”XXX”></embed></object> per [gigya type="XXX"] i modificant les dimensions si d’acàs

Puc controlar la mida dels videos de YouTube !
Encara que aquests es poden inserir a WordPress, les seves dimensions no es poden controlar de manera directa. Utilitzant el codi d’inserció antic (que utilitza l’etiqueta embed) i adaptant-lo una miqueta, seguint aquestes pautes ja puc fer aixó que tants maldecaps m’ha portat. Com que per inserir el meu vídeo no he trobat l’accés al codi antic he hagut d’adaptar aquestes pautes per inserir a partir de la ID del vídeo.

codi d’inserció del vídeo YouTube:

personalitzant els paràmetres en vermell: [gigya src="http ://www.youtube.com/v/9CAPR783GVE?hl=es_ES&version=3" allowFullScreen="true" width="250" height="200"] . la ID del vídeo apareix a la seva URL: http ://youtu.be/9CAPR783GVE

Puc inserir un document d’Isuu !
Com que de moment Isuu permet accedir al codi d’inserció antic, ho he aconseguit seguint aquestes pautes d’inserció

codi d’inserció del document allotjat a Isuu:

substituint …< embed src=”XXX” type=”XXX” allowfullscreen=”true” allowscriptaccess=”always” menu=”false” style=”width:WWW;height:HHH” flashvars=”XXX” /> per [ gigya src="XXX" type="XXX" allowfullscreen="true" flashvars="XXX" width="WWW" height="HHH"]

Puc inserir Prezis !
Encara que el codi d’inserció que proporciona Prezi utilitza l’etiqueta iframe que no és compatible amb gigya, seguint aquestes pautes també ho he pogut inserir aquí.

codi d’inserció del Prezi:

personalitzant els paràmetres en vermell: [gigya src="http://prezi.com/bin/preziloader.swf" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="510" height="371" bgcolor="#ffffff" flashvars="prezi_id=irhd1czgcw_q&lock_to_path=0&color=ffffff&autoplay=no&autohide_ctrls=0" ] . la ID del Prezi apareix a la seva URL: http ://prezi.com/irhd1czgcw_q/copy-of-como-hacer-una-prezi-magnifica/

Puc inserir moltes més coses !
Als fòrums de WordPress en castellà – en anglès i a webs com WordPressTips es pot trobar informació per inserir altres objectes amb el shortcode gigya.
De moment els meus cavalls de batalla particulars els considero domesticats, ara aquest bloc podrà ser una mica més mogudet!!

Modelat 3D amb Google SketchUp

Amb el software Google SketchUp podem crear models 3D de manera ràpida i senzilla: màquines, edificis, cotxes, persones i qualsevol objecte que se’ns acudeixi. A més podem georeferenciar els nostres models col·locant-los sobre imatges de Google Earth i compartir-los: exploreu la Galeria 3D per veure tot el que podeu fer i descarregueu el programa des d’aquí

Per aprendre a utilitzar el Google Sketchup utilitzarem un parell de tutorials d’autoaprenentatge, traduïts al català dels originals en anglès, allotjats a la Galeria 3D. La següent imatge us dona una idea del què arrivareu a fer.

Descarregar: tutorial 1 - tutorial 2 - tutorial 3 i executar amb l’SketchUp.
El resultat dels vostres treballs (3 arxius) l’heu de penjar al nostre Drive.
Un cop realitzats els tres tutorials ja estareu en condicions de fer el vostre primer model seguint les pautes a la nostra aula virtual.

Si voleu saber més us pot interessar la guia de referència ràpida de SketchUp, els apunts del professor P Landin i aquesta col·lecció de videotutorials: