Taula Periòdica Interactiva

Què necessiteu saber? De quin element? Dades atòmiques, Valors de les diferents propietats, Per a què s’utilitza,  Articles, Fotos, Videos … I en castellà. Comprobeu-ho >>>

LEGO virtual

Amb el CAD 3D LDraw disposem d’un nombre il·limitat de peces per a crear virtualment els nostres models LEGO, representar-los gràficament, composar imatges fotorealistes i inclús crear animacions. El programa és gratuit i es pot descarregar aqui. També teniu un tutorial en castellà … Us animeu?

Automatismes elèctrics

Els automatismes elèctrics es representen amb dos esquemes clarament diferenciats: el de potència i el de comandament o control. Les normes UNE 20-004 estableixen els símbols de màquines, aparells i elements a utilitzar en aquests esquemes.

Aquests recursos ens ajudaran a entendre el comandament de motors trifàsics:

• Circuitos básicos con motores. Pilar Latorre
• CACEL. Curso de Automatismos Cableados

Crida a la solidaritat amb Haití

Tafanejant a la xarxa he arribat al bloc Robótica Recreativa y Educativa, on m’he assabentat del missatge enviat pel company de la República Dominicana Eduardo Ventura, que tantes idees ens ha donat des del seu bloc Aula Robótica. Tinguem-lo present, ells saben de primera mà el que està passant:

S.O.S

AYUDA AL PUEBLO DE HAITI

Hazlo a través de la Cruz Roja Internacional o a través de las instituciones oficiales de tu país. No envies dinero. PERO AYUDA POR FAVOR.

LA SITUACIÓN ES DESESPERANTE.

Se necesita con urgencia Agua para tomar, alimentos enlatados y medicinas.

Gracias.

Interruptor magnetotèrmic

Els elements de les instal·lacions elèctriques estan dissenyats per suportar un corrent nominal. L’interruptor magnetotèrmic s’utilitza per protegir els circuits elèctrics contra les sobrecàrregues i els curtcircuits, augments de corrent que poden arribar a cremar-los. L’ICPM i els PIAs del nostre QCP són magnetotèrmics.

Aquests interruptors són els succesors dels antics “ploms”, avui prohibits pel REBT, que eren en realitat fusibles amb un fil de plom o de coure al seu interior que es fonia al produir-se una sobrecàrrega en la instal·lació.

El funcionament dels interruptors magnetotèrmics es basa en dos efectes:

Efecte tèrmic

Es produeix una sobrecàrrega quan el corrent que circula pel circuit és més gran que el nominal de la instal·lació (quan connectem massa aparells). En aquest cas, una làmina bimetàl·lica (dos metalls fermament units amb diferent coeficient de dilatació), es dilata per l’excés de calor i es corba fins que activa el mecanisme d’obertura de l’interruptor. Cliqueu aqui per entendre-ho millor >>

Efecte magnètic

Es produeix un curtcircuit quan els conductors entren en contacte, és a dir quan es connecta un receptor d’impedància (resistència) nul·la (o exageradament petita), produïnt una sobrecàrrega superior a 3 cops la nominal. En aquest cas, el camp magnètic creat per la bobina augmenta i atrau la tija, cas que provoca la desconnexió instantània. Cliqueu aqui per entendre-ho millor>>

Les TIC, al servei d’Haití

El 12 de gener, la darrera broma de mal gust de la natura va destroçar en 15 seg el país més pobre de tota Amèrica, deixant-lo aïllat i sense serveis essencials. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan jugant des del primer moment un rol esencial com a font d’informació i de canalització d’ajuda i solidaritat.

Internet com a font d’informació

Les primeres imatges del terretrèmol van ser captades quasi bé instantàniament pel satèl·lit GeoEye-1, que treballa per al programa Google Earth, que ha actualitzat les seves imatges del país amb la intenció d’ajudar en la coordinació de les operacions de rescat.

Per altra banda, serveis com Twitpic, Youtube o Flickr s’han constituït en testimoni visual i audiovisual de la tragèdia. Milers de fotos i vídeos s’han penjat aquests darrers dies.

Internet com a mitjà de canalització d’ajudes

Les xarxes socials com Twitter i Facebook estan inundades des dels primers moments amb missatges sobre el desastre. Creu Roja en EU va utilitzar Facebook per a recolectar fons i Médicos sin Fronteras ha reclutat voluntaris via Twitter.

Diferents portals a internet han estat creats per ajudar a localitzar els haitians dins i fora del país. Fins i tot google n’ha creat un: PersonFinder.

No només Internet ens permet fer donatius d’una manera molt senzilla: diferents organitzacions permeten fer-ho via sms.

El paper dels satèl·lits

És bàsic per que els serveis d’ajuda sàpiguen quines vies de comunicació encara existeixen i quines han estat destruïdes, quines àrees són les més afectades, quin és el millor lloc per establir campaments. A més, quan les comunicacions terrestres estan destruïdes, l’única comunicació possible és via satèl·lit. No només pels telèfons, també per als ordinadors.

Per això existeix des de l’any 2000 la Carta Internacional sobre l’Espai i els Grans Desastres, que obliga a diferents agències espacials a reprogramar els seus satèl·lits per treballar en benefici de la regió devastada.

També s’han desplegat altres satèl·lits que permeten detectar com s’ha mogut la superfície, comparant dades abans i després de l’event. Aquesta informació, un cop analitzada, permetrà conèixer els futurs riscs sísmics de la regió.

La triste conclussió

És que la història marcarà aquesta tragèdia com una de les oportunitats en què la tecnologia ha jugat un rol important i beneficiós: en la comunicació i resposta ràpides, en la solidaritat i en l’acompanyament a distància des de tot el planeta a una població de la que abans del terretrèmol, menys del 10% tenia accés a aquests mitjans.

Adeu, bombetes incandescents

Les bombetes incandescents tenen els dies comptats: les de 100 W ja no es fabriquen des del setembre de 2009, i aquest any 2010 li toca el torn a les de 75 W. La mesura presa per l’UE de fer desaparèixer totes les bombetes incandescents abans del 2016 evitarà l’emissió de 15 MT anuals de CO2.

Aquest és potser el sistema transformador d’energia més ineficient que existeix: només el 20 % de l’energia que consumeix es transforma en llum, el 80% restant es tradueix en calor. A més, des que va ser inventada l’any 1878 per Thomas Alva Edison no ha evolucionat absolutament res: les bombetes actuals són exactament iguals que les de llavors.

Alternatives hi ha tres:

Les bombetes halògenes: l’alternativa menys eficient (les més avançades ofereixen una millora de l’eficiència energètica només del 50% respecte a les incandescents).

Les làmpades fluorescents compactes: són fins a un 80% més eficients que les incandescents. Són més cares però duren 10 vegades més.

Els LED: encara que no han evolucionat prou a nivell tecnològic per poder competir amb altres sistemes d’il·luminació, es tracta d’una tecnologia altament eficient ja que produint la mateixa quantitat de llum consumeixen el 90% menys d’energia i no contenen substàncies tòxiques.

I si no ens en volem desfer, podem donar-les altres usos:

També a les bombetes sel’s pot donar una segona vida. Es poden fer moltes coses boniques i útils amb elles. A Ecoinventos trobareu moltes idees i instruccions.

First Lego League 2009

Enguany hem tornat a participar amb un equip de 6 alumnes de 1r de batxillerat. Hem treballat de valent, però no podrem continuar perquè no hem obtingut cap premi, encara que l’experiència ha tornat a ser fantàstica. Fins l’any vinent i mooooltes felicitats als 8 equips premiats!

L’equip: Juan Gutierrez, Rocio Laso, Cristhian Allauca, David Capilla, David Manjón, Adrian Mejia, Carolina Crespo (entrenadora).

Dia intens: 42 equips, 3 rondes de competició robòtica, entrenaments al PIT, presentació dels projectes tècnic i científic. Gràcies, amics qui heu estat avui fent-nos costat!!!

Veieu les fotos de la competició FLL Barcelona 09 allotjades al

El nostre projecte FLL 2009

El repte d’enguany: Smart Move (Transport Intel·ligent). La nostra solució: El sistema de bicicleta pública més òptim per a la nostra ciutat és realment intel·ligent: bicicleta gratuïta, segura, hipersostenible, per a tothom no és una utopia, ÉS POSSIBLE !!!!

No hem inventat res; hem fet una llista de les nostres necessitats, hem parlat amb entessos en la matèria, hem analitzat mooooolts sistemes i projectes de bicicleta pública i de sistemes de control, hem deixat volar la nostra imaginació i ens ha sortit una fantàstica combinació de:

• Biometria, GPS, PIN, per garantir la seguretat i el control del sistema
• Aparcaments verticals intel·ligents i modulars que caben en qualsevol lloc
• GSM, vehicles elèctrics i inserció social per garantir la disponibilitat de bicicletes
• Producció fotovoltaica de tota l’energia necessària
• Bicicletes robustes, còmodes, boniques i segures
• Servei públic i gratuït PER A TOTHOM, inclús els nens, la gent gran i els disminuïts físics
• Prestació del servei també a les bicicletes particulars

Tot són avantatges. Qui no s’animaria a anar en bici si el nostre Ajuntament implementés aquestes idees en la imminent posada en marxa del servei de bicicleta pública a l’Hospitalet?

l’equip FLL IES Bellvitge 2009

Conduir llegint un llibre

Un projecte europeu ha desenvolupat una tecnologia que permetrà que un conductor circulant per una autopista s’acopli a un conboy de vehicles que el controli. D’aquesta manera el conductor podrà llegir un llibre o fer una siesta fins que vulgui recuperar la seva autonomia.

La idea del sistema SARTRE (Safe Road Trains for the Environment) consisteix a fer que 8 vehicles viatgin junts formant una mena de tren i enllaçats entre si per sensors inalàmbrics. Aquest tren de carretera estaria guiat i comandat per un vehicle principal que rebria la informació d’aquests sensors. Aixó permetria als conductors oblidar-se de la conducció, podent unir-se i deslligar-se del convoy en qualsevol moment. Veieu com funciona al video:

El projecte SARTRE començarà aviat la seva fase de proves en diferents països, entre ells Espanya, i durarà els propers tres anys. Amb aquest sistema tan comfortable de viatjar en cotxe els experts esperen reduir en un 20% el consum de combustible i per tant, les emissions de CO2. A més de la reducció lògica d’accidents per fatiga dels conductors.

Gràcies a Francec Constans. FIRST LEGO League Espanya

Sobre la bicicleta pública

Poc a poc ens anem adonant què totes les nostres reflexions quant a la bici pública ja se les han fet d’altres, què ja existeixen bones idees i solucions … Bé, innovar no vol dir necessàriament inventar. Inventar perque si no té sentit, així que cal investigar el que hi ha … tot és millorable i aplicable.

Ens interessa fer una ullada a una sèrie de webs i documents amb moltíssima informació:

• BACC. Bicicleta pública … i molt més
• Guia d’implantació de la bici pública
• Manual d’aparcaments de bicicletes
• Qüestions sobre el Bicing a Barcelona
• La bici a l’Hospitalet

I sobre tot, recordeu el consell d’en Manuel Zarobe: tot projecte ha de tenir un esquelet!

Excavadores hidràuliques

Monstres mecànics bestials, bruts, lletjos i extermedament forts, capaços de treballar amb una suavitat i precissió increïbles. La contraposició absoluta. El ying i el yang, la bella i la bèstia. Com és possible? Una pista, fixeu-vos en els cilindres i recordeu el principi de Pascal …

Aqui teniu dos videos. Val la pena veure el balet d’excavadores del primer per adonar-se realment del què són capaces aquestes màquines en la seva tasca habitual.

Motor de cinc temps

Encara què el món de l’automòbil sembla immers en el desenvolupament dels motors elèctrcs i en les bateries que els permetin funcionar competitivament respecte als de combustió interna, Ilmor Engineering, fabricant dels motors de F1 de l’equip Mercedes Benz, ha presentat … el motor de cinc temps!!!

L’objectiu és aconseguir un motor Otto amb el mateix rendiment en consum d’un Diesel equivalent, però sense emissions de partícules de NOx, altament contaminants.

Aquest motor que de moment està en fase experimental, té tres cilindres. Els dos exteriors operen en un cicle convencional de quatre temps, però els seus gassos d’escapament passen al cilindre central, més gran, on s’aprofita la seva energia (5è temps) abans de ser expulsats passant per un turboalimentador que augmenta encara més la seva potència. El resultat són 130 CV i 165 Nm de parell màxim amb una cilindrada de només 700 cc.

L’objectiu tècnic és aconseguir un motor d’ús genèric amb 150 CV per cada 1.000 cc de cilindrada. Aparentment, el disseny sembla destinat a motors petits per raons d’espai, ja qué cada dos cilindres cal afegir un tercer. Però amb aquests motors s’espera avançar en el camp dels vehicles híbrids, fent-los treballar juntament amb els motors elèctrics.

Identificació per radiofreqüència

La tecnologia RFID (Radio Frequency Identification) permet identificar objectes mitjançant transmissions de radiofreqüència entre un lector (interrogador) i un trasponedor (etiqueta). No cal una visió directa entre emissor i receptor, però la distància entre ells no pot ser molt gran.

---

Materials superconductors

Descoberta al 1911, la superconductivitat és la desaparició de tota resistència al pas del corrent elèctric en determinats materials. Aixó es pot aconseguir a molt baixes temperatures, refredant aquests materials amb muntatges molt complexos que utilitzen heli líquid. Això no és rendible.

Però als anys 80 es van descobrir els superconductors d’alta temperatura, obrint la porta al control de la superconductivitat a temperatura ambient, la qual cosa produiria una revolució en el transport de l’energia elèctrica: sense resistència no hi ha pèrdues d’energia per efecte Joule. La disminució de la producció necessària per satisfer la demanda, supressió d’estacions transformadores …, seria molt beneficiosa no només econòmicament, també per la reducció de gassos d’efecte hivernacle.

El problema és la composició ceràmica d’aquests materials, que els fa poc aptes per fabricar cables per deformació plàstica. Però noves tècniques de fabricació han permés aconseguir cables de longituds superiors a 1 km. Poc a poc anem avançant, veieu les animacions d’American Superconductor >>

Però la superconductivitat és més que l’absència de resistència elèctrica: els efectes magnètics dels superconductors obren el camí a moltísimes aplicacions, un exemple: la levitació magnètica. Veieu el video.

 I si us animeu, podeu construir la vostra pròpia màquina de levitació magnètica:

El gran accelerador de partícules

El LHC (Large Hadron Colider = Gran Col·lisionador d’Hadrons) ha patit tantes avaries abans inclús d’entrar en funcionament al setembre de 2008 que té a la humanitat en un puny: milions d’electronvolts, enormes imants, energia per tot arreu, la possible fi del món … Ja va essent hora d’enterar-nos de què és això.

L’accelerador de partícules més gran del món està construït pel CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) dins d’un túnel en forma d’anell de 3 m de diàmetre i 27 km de longitud, soterrat entre 50 i 175 m sota terra, a prop de Ginebra.

La idea és accelerar dos feixos de partícules subatòmiques de la família dels hadrons al 99,99% de la velocitat de la llum i fer-los recòrrer l’accelerador en sentits inversos sota un buit d’alt nivell (ultrabuit), amb una energia de 7 TeV, impulsats mitjançant ones elèctriques i guiats per un potent camp magnètic generat per milers d’imants superconductors. Mitjançant un sistema de distribució d’heli líquid s’aconsegueix la temperatura interna necessària de –271,3 ºC. Si tot surt bé, les violentes col·lisions en els punts de trobada d’aquests feixos transformaran les partícules en energia i aquesta en noves partícules, algunes mai vistes.

Tant les qüestions de la física que es pretenen desvelar amb aquesta imponent obra d’enginyeria com els aspectes tecnològics que encara no està del tot clar que ho permetran són excessivament elevats pels simples mortals. El rap del LHC, de Kate McAlpine, qui va treballar a l’oficina de premsa del CERN, ens ho explica d’una manera molt asequible. A més, al departament de Física i Química de l’IES “Antonio Mª Calero” de Pozoblanco ho han traduït al castellà. Encara més asequible …

Tot aquest muntatge electromagnètic en funcionament genera un munt d’informació: El LHC està acompanyat d’un sistema de detecció de dades ultraprecís i una xarxa de computació per emmagatzemar-les i processar-les, amb fibra òptica i Internet a alta velocitat (10 Gb/s). El flux de dades des dels detectors s’estima en 300 Mb/s, s’espera que el projecte generi 27 Tb/dia de dades (15 Pb/any) que seran enviades des del CERN a 11 institucions repartides per Europa, Àsia i Amèrica i des d’aquestes a altres 150 institucions de tot el món.

La sèrie de National Geographic Megaestructuras va dedicar un programa a aquesta imponent obra d’enginyeria. Podeu veure’l aquí dividit en 5 parts. Poseu-vos còmodes.

Canvi horari

A partir de diumenge 25 d’octubre a les 03.00 h la nostra hora oficial serà UTC+1. És el canvi a l’horari d’hivern, que ens regala una hora de son peró avança la foscor a les tardes.  Podem protestar però no servirà de res, el canvi horari es realitza simultàniament a 70 països en tot el món.

A Espanya aquesta mesura es pren des de 1974 i actualment a la UE està regulada per una llei marc. Es realitza dos cops l’any: l’últim diumenge de març s’avança l’hora i l’últim diumenge d’octubre s’atrasa. 

El motiu és maximitzar l’aprofitament de la llum solar per tal d’estalviar energia elèctrica en il·luminació, encara que, segons REE aquest estalvi al nostre país és només del 0,5%. Molt poc pel trastorn que suposa. A més, segons els experts el canvi horari afecta el rellotge biològic.

Fusos horaris vs Zones horàries

Com que el dia solar es divideix en 24 hores, la Terra es divideix en 24 franges imaginàries d’una hora, els anomenats fusos horaris. Cada 15º de longitud hi ha una hora de diferència: una més cap a l’Est i una menys cap a l’Oest del meridià de Greenwich. De tota manera, hi ha països que comparteixen 2 o més  fusos horaris i han d’establir una única hora oficial, així què és més utilitzat el concepte de zona horària.

Mesura de l’hora. L’UTC

UTC (Universal Time Coordinated) representa la mesura de referència horària estàndar establerta per la Oficina de Peses i Mesures de Paris (BIPM). Els temps UTC, que són els utilitzats per molts estàndars d’Internet, xarxes de telefonia i sistemes de posicionament global, es calculen mitjançant els increiblement precisos rellotges atòmics que treballen amb la freqüència de les transicions energètiques en els àtoms.

La nostra hora estàndar és UTC+1, encara que amb l’horari d’estiu passa a ser UTC+2. Si voleu saber l’hora exacta, res millor que consultar-la al BIPM

Reconeguem les parts de l’automòbil amb … una miqueta de música

Vau veure aquest anunci del Ford Focus en el seu dia? L’orquestra és real: 21 peces d’aquest cotxe van ser transformades en instruments musicals. Tot un mérit i una bona mostra d’enginy aconseguir que sonin tan bé. Podeu reconèixer-les?

Potser aquests videos ens ajudin una miqueta a reconèixer l’embrague, el tub d’escapament, les llantes, la palanca de canvis, el mecanisme de porta, la transmissió, la suspensió trasera, les vàlvules … Tingueu en compte que els instruments són peces reals d’un automòbil, no van ser fabricades especialment per l’ocasió, només transformades.

Producció d’energia elèctrica

La necessitat de disposar d’energia elèctrica en grans quantitats i de manera immediata fa necessària l’existència de centrals productores en les quals es transforma l’energia primària en electricitat gràcies a tot un seguit de màquines i aparells. Coneguem com funciona el sistema.

Red Eléctrica de España és l’operador que gestiona tota l’energia elèctrica que es produeix i es consumeix a Espanya: preveu la demanda, programa la producció necessària per satisfer-la en temps real i la transporta. Les dades de producció i consum a tot el país queden reflectides al gràfic de seguiment de la demanda d’energia elèctrica en temps real

A les centrals elèctriques es produeix corrent altern. L’alternador produeix electricitat a partir de l’energia mecànica de rotació subministrada per les turbines. Aquest vídeo us ajudarà a entendre el seu funcionament, basat en fenòmens electromagnètics.

Pinyó-cremallera

Aquest mecanisme transforma el moviment circular (del pinyó) en moviment lineal (de la cremallera). Podem incorporar-lo als nostres muntatges Lego sense necessitat de complicar-los gaire … I si volem reduir dràsticament la velocitat d’avanç de la cremallera podem substituir el pinyó per un vis sens fi.

Exemples del llibre Tora no Maki (pàg 30,31), una joia d’idees constructives Lego que podeu descarregar aqui >>>