Poc a poc ens anem adonant què totes les nostres reflexions quant a la bici pública ja se les han fet d’altres, què ja existeixen bones idees i solucions … Bé, innovar no vol dir necessàriament inventar. Inventar perque si no té sentit, així que cal investigar el que hi ha … tot és millorable i aplicable.
Ens interessa fer una ullada a una sèrie de webs i documents amb moltíssima informació:
I sobre tot, recordeu el consell d’en Manuel Zarobe: tot projecte ha de tenir un esquelet!
Monstres mecànics bestials, bruts, lletjos i extermedament forts, capaços de treballar amb una suavitat i precissió increïbles. La contraposició absoluta. El ying i el yang, la bella i la bèstia. Com és possible? Una pista, fixeu-vos en els cilindres i recordeu el principi de Pascal …
Aqui teniu dos videos. Val la pena veure el balet d’excavadores del primer per adonar-se realment del què són capaces aquestes màquines en la seva tasca habitual.
Encara què el món de l’automòbil sembla immers en el desenvolupament dels motors elèctrcs i en les bateries que els permetin funcionar competitivament respecte als de combustió interna, Ilmor Engineering, fabricant dels motors de F1 de l’equip Mercedes Benz, ha presentat … el motor de cinc temps!!!
L’objectiu és aconseguir un motor Otto amb el mateix rendiment en consum d’un Diesel equivalent, però sense emissions de partícules de NOx, altament contaminants.
Aquest motor que de moment està en fase experimental, té tres cilindres. Els dos exteriors operen en un cicle convencional de quatre temps, però els seus gassos d’escapament passen al cilindre central, més gran, on s’aprofita la seva energia (5è temps) abans de ser expulsats passant per un turboalimentador que augmenta encara més la seva potència. El resultat són 130 CV i 165 Nm de parell màxim amb una cilindrada de només 700 cc.
L’objectiu tècnic és aconseguir un motor d’ús genèric amb 150 CV per cada 1.000 cc de cilindrada. Aparentment, el disseny sembla destinat a motors petits per raons d’espai, ja qué cada dos cilindres cal afegir un tercer. Però amb aquests motors s’espera avançar en el camp dels vehicles híbrids, fent-los treballar juntament amb els motors elèctrics.
La tecnologia RFID (Radio Frequency Identification) permet identificar objectes mitjançant transmissions de radiofreqüència entre un lector (interrogador) i un trasponedor (etiqueta). No cal una visió directa entre emissor i receptor, però la distància entre ells no pot ser molt gran.
Descoberta al 1911, la superconductivitat és la desaparició de tota resistència al pas del corrent elèctric en determinats materials. Aixó es pot aconseguir a molt baixes temperatures, refredant aquests materials amb muntatges molt complexos que utilitzen heli líquid. Això no és rendible.
Però als anys 80 es van descobrir els superconductors d’alta temperatura, obrint la porta al control de la superconductivitat a temperatura ambient, la qual cosa produiria una revolució en el transport de l’energia elèctrica: sense resistència no hi ha pèrdues d’energia per efecte Joule. La disminució de la producció necessària per satisfer la demanda, supressió d’estacions transformadores …, seria molt beneficiosa no només econòmicament, també per la reducció de gassos d’efecte hivernacle.
El problema és la composició ceràmica d’aquests materials, que els fa poc aptes per fabricar cables per deformació plàstica. Però noves tècniques de fabricació han permés aconseguir cables de longituds superiors a 1 km. Poc a poc anem avançant, veieu les animacions d’American Superconductor >>
Però la superconductivitat és més que l’absència de resistència elèctrica: els efectes magnètics dels superconductors obren el camí a moltísimes aplicacions, un exemple: la levitació magnètica. Veieu el video.
I si us animeu, podeu construir la vostra pròpia màquina de levitació magnètica:
El LHC (Large Hadron Colider = Gran Col·lisionador d’Hadrons) ha patit tantes avaries abans inclús d’entrar en funcionament al setembre de 2008 que té a la humanitat en un puny: milions d’electronvolts, enormes imants, energia per tot arreu, la possible fi del món … Ja va essent hora d’enterar-nos de què és això.
L’accelerador de partícules més gran del món està construït pel CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) dins d’un túnel en forma d’anell de 3 m de diàmetre i 27 km de longitud, soterrat entre 50 i 175 m sota terra, a prop de Ginebra.
La idea és accelerar dos feixos de partícules subatòmiques de la família dels hadrons al 99,99% de la velocitat de la llum i fer-los recòrrer l’accelerador en sentits inversos sota un buit d’alt nivell (ultrabuit), amb una energia de 7 TeV, impulsats mitjançant ones elèctriques i guiats per un potent camp magnètic generat per milers d’imants superconductors. Mitjançant un sistema de distribució d’heli líquid s’aconsegueix la temperatura interna necessària de –271,3 ºC. Si tot surt bé, les violentes col·lisions en els punts de trobada d’aquests feixos transformaran les partícules en energia i aquesta en noves partícules, algunes mai vistes.
Tant les qüestions de la física que es pretenen desvelar amb aquesta imponent obra d’enginyeria com els aspectes tecnològics que encara no està del tot clar que ho permetran són excessivament elevats pels simples mortals. El rap del LHC, de Kate McAlpine, qui va treballar a l’oficina de premsa del CERN, ens ho explica d’una manera molt asequible. A més, al departament de Física i Química de l’IES “Antonio Mª Calero” de Pozoblanco ho han traduït al castellà. Encara més asequible …
Tot aquest muntatge electromagnètic en funcionament genera un munt d’informació: El LHC està acompanyat d’un sistema de detecció de dades ultraprecís i una xarxa de computació per emmagatzemar-les i processar-les, amb fibra òptica i Internet a alta velocitat (10 Gb/s). El flux de dades des dels detectors s’estima en 300 Mb/s, s’espera que el projecte generi 27 Tb/dia de dades (15 Pb/any) que seran enviades des del CERN a 11 institucions repartides per Europa, Àsia i Amèrica i des d’aquestes a altres 150 institucions de tot el món.
La sèrie de National Geographic Megaestructuras va dedicar un programa a aquesta imponent obra d’enginyeria. Podeu veure’l aquí dividit en 5 parts. Poseu-vos còmodes.
A partir de diumenge 25 d’octubre a les 03.00 h la nostra hora oficial serà UTC+1. És el canvi a l’horari d’hivern, que ens regala una hora de son peró avança la foscor a les tardes. Podem protestar però no servirà de res, el canvi horari es realitza simultàniament a 70 països en tot el món.
A Espanya aquesta mesura es pren des de 1974 i actualment a la UE està regulada per una llei marc. Es realitza dos cops l’any: l’últim diumenge de març s’avança l’hora i l’últim diumenge d’octubre s’atrasa.
El motiu és maximitzar l’aprofitament de la llum solar per tal d’estalviar energia elèctrica en il·luminació, encara que, segons REE aquest estalvi al nostre país és només del 0,5%. Molt poc pel trastorn que suposa. A més, segons els experts el canvi horari afecta el rellotge biològic.
Fusos horaris vs Zones horàries
Com que el dia solar es divideix en 24 hores, la Terra es divideix en 24 franges imaginàries d’una hora, els anomenats fusos horaris. Cada 15º de longitud hi ha una hora de diferència: una més cap a l’Est i una menys cap a l’Oest del meridià de Greenwich. De tota manera, hi ha països que comparteixen 2 o més fusos horaris i han d’establir una única hora oficial, així què és més utilitzat el concepte de zona horària.
Mesura de l’hora. L’UTC
UTC (Universal Time Coordinated) representa la mesura de referència horària estàndar establerta per la Oficina de Peses i Mesures de Paris (BIPM). Els temps UTC, que són els utilitzats per molts estàndars d’Internet, xarxes de telefonia i sistemes de posicionament global, es calculen mitjançant els increiblement precisos rellotges atòmics que treballen amb la freqüència de les transicions energètiques en els àtoms.
La nostra hora estàndar és UTC+1, encara que amb l’horari d’estiu passa a ser UTC+2. Si voleu saber l’hora exacta, res millor que consultar-la al BIPM
Vau veure aquest anunci del Ford Focus en el seu dia? L’orquestra és real: 21 peces d’aquest cotxe van ser transformades en instruments musicals. Tot un mérit i una bona mostra d’enginy aconseguir que sonin tan bé. Podeu reconèixer-les?
Potser aquests videos ens ajudin una miqueta a reconèixer l’embrague, el tub d’escapament, les llantes, la palanca de canvis, el mecanisme de porta, la transmissió, la suspensió trasera, les vàlvules … Tingueu en compte que els instruments són peces reals d’un automòbil, no van ser fabricades especialment per l’ocasió, només transformades. Leer el resto de esta entrada »
La necessitat de disposar d’energia elèctrica en grans quantitats i de manera immediata fa necessària l’existència de centrals productores en les quals es transforma l’energia primària en electricitat gràcies a tot un seguit de màquines i aparells. Coneguem com funciona el sistema.
Red Eléctrica de España és l’operador que gestiona tota l’energia elèctrica que es produeix i es consumeix a Espanya: preveu la demanda, programa la producció necessària per satisfer-la en temps real i la transporta. Les dades de producció i consum a tot el país queden reflectides al gràfic de seguiment de la demanda d’energia elèctrica en temps real
A les centrals elèctriques es produeix corrent altern. L’alternador produeix electricitat a partir de l’energia mecànica de rotació subministrada per les turbines. Aquest vídeo us ajudarà a entendre el seu funcionament, basat en fenòmens electromagnètics.
Aquest mecanisme transforma el moviment circular (del pinyó) en moviment lineal (de la cremallera). Podem incorporar-lo als nostres muntatges Lego sense necessitat de complicar-los gaire … I si volem reduir dràsticament la velocitat d’avanç de la cremallera podem substituir el pinyó per un vis sens fi.
Exemples del llibre Tora no Maki (pàg 30,31), una joia d’idees constructives Lego que podeu descarregar aqui >>>
L’extracció, obtenció i utilització dels recursos energètics, especialment dels combustibles, produeix impactes en el medi natural. Hem de desenvolupar-nos, peró cal anar amb compte: hem de procurar que aquests impactes siguin com més petits millor, per tal de preservar l’equilibri de l’entorn.
No només a nosaltres ens fa por treure la bici al carrer i exposar-la a ser robada. A ciutats com Amsterdam o Copenhague, on tothom es mou en bici també es pateix aquest problema. Us presento unes quantes propostes, que inclouen algunes de les nostres idees. Informeu-vos!
Aquesta maravella de la tecnologia automovilística és un dels cotxes més ràpids i exclussius què existeixen actualment. Entre d’altres pijades, porta un motor tetraturbo W16 (16 cilindres en W i 4 turbocompressors) i 64 vàlvules (4 per cilindre), amb una cilindrada de 7.993 cc. Desenvolupa una potència màxima de 1.001 CV a 6.000 rpm, i un parell de 1.250 Nm entre 2.200 i 5.500 rpm. Una bestia!
Analitzar els models Lego Technic 850 i 8835 pot inspirar-nos per dissenyar el mecanisme elevador que volem per al nostre robot. El 850 utilitza un mecanisme pinyó-cremallera, i el 8835 un sistema de transmissió per cadena. Preneu idees, a la xarxa s’hi pot trobar informació
A la web educacionplastica.net hi ha, entre d’altres coses interessants, un tutorial pas a pas super clar i entenedor amb totes les seqüències de construcció de tangències, sigui quin sigui el cas.
Deixo l’enllaç directe al cas que més ens preocupava: el traçat de les circumferències tangents a altres dues coneixent el punt de tangència en una d’elles. Aquí >>
L’energia nuclear s’obté dels canvis que es produeixen en els nuclis dels àtoms, en les anomenades reaccions nuclears. Cal recordar que l’energia obtinguda en aquestes reaccions ja no depén del poder calorífic, sinó de la massa que s’ha perdut: E = m·c2
A la web del Commissariat à l’Énergie Atomique (CEA) hi ha un munt d’animacions que ens ajudaran a entendre tot sobre l’energia nuclear i les radiacions.
I quant a les reaccions nuclears, veieu aquest video per tenir clar en què consisteixen la fusió i la fissió.
Cal començar a treballar amb la paleta complerta, on es troben tots els blocs que ja coneixem a més d’altres que ens permetran avançar en la programació dels nostres robots. Els blocs de dades permeten treballar amb els valors obtinguts pels sensors.
No vull entrar en la polèmica de la conveniència o no de l’ús de llibres digitals de pagament quan a Internet hi ha quantitat de material de lliure accés i bona qualitat, però que quedi clar: el corrent elèctric no és aixó, els electrons no tenen sexe, les dones són tan bones enginyeres com els homes, els conceptes que ensenyem als nostres alumnes han de ser rigorosos, l’educació no ha de ser sexista …
I aixó només és un exemple de liure accés dels continguts per a la nostra matèria d’aquesta editorial que, per motius inexplicables (o no tant), està subvencionada pel Departament d’Educació.
La meva opinió vol recolçar opinions similars expressades als blocs Bitàcola de Mestra Tic i tecnoloxia.org
Els combustibles són els recursos energètics més utilitzats per l’home, especialment els d’orígen fòssil (carbó, petroli i gas natural). Quan aquests materials es combinen amb l’oxígen s’obté energia tèrmica que ens permet escalfar alguna substància. Però … Quanta energia?
Les bicis no només permeten estalviar energia en el transport, també poden produir-ne. Us presento el projecte EHITS (“Energy Harvesting Intermode Transport System”), una mena de Bicing productor d’energia eòlica i fotovoltaica dissenyat per Ben Lai y Cedrid Ng a Singapur.
La idea: Les bicis d’aquest sistema produeixen energia eòlica i fotovoltaica, els aparcabicis actúen com a centrals energètiques connectades a la xarxa elèctrica. Quan les bicis s’aparquen en aquests portals aporten l’energia que produeixen a la xarxa.
|
Carolina
*erika*
dcalpe
supernenes
smartos89
krysttinaa
Darrers comentaris