Conduir llegint un llibre

Un projecte europeu ha desenvolupat una tecnologia que permetrà que un conductor circulant per una autopista s’acopli a un conboy de vehicles que el controli. D’aquesta manera el conductor podrà llegir un llibre o fer una siesta fins que vulgui recuperar la seva autonomia.

La idea del sistema SARTRE (Safe Road Trains for the Environment) consisteix a fer que 8 vehicles viatgin junts formant una mena de tren i enllaçats entre si per sensors inalàmbrics. Aquest tren de carretera estaria guiat i comandat per un vehicle principal que rebria la informació d’aquests sensors. Aixó permetria als conductors oblidar-se de la conducció, podent unir-se i deslligar-se del convoy en qualsevol moment. Veieu com funciona al video:

El projecte SARTRE començarà aviat la seva fase de proves en diferents països, entre ells Espanya, i durarà els propers tres anys. Amb aquest sistema tan comfortable de viatjar en cotxe els experts esperen reduir en un 20% el consum de combustible i per tant, les emissions de CO2. A més de la reducció lògica d’accidents per fatiga dels conductors.

Gràcies a Francec Constans. FIRST LEGO League Espanya

Identificació per radiofreqüència

La tecnologia RFID (Radio Frequency Identification) permet identificar objectes mitjançant transmissions de radiofreqüència entre un lector (interrogador) i un trasponedor (etiqueta). No cal una visió directa entre emissor i receptor, però la distància entre ells no pot ser molt gran.

---

El gran accelerador de partícules

El LHC (Large Hadron Colider = Gran Col·lisionador d’Hadrons) ha patit tantes avaries abans inclús d’entrar en funcionament al setembre de 2008 que té a la humanitat en un puny: milions d’electronvolts, enormes imants, energia per tot arreu, la possible fi del món … Ja va essent hora d’enterar-nos de què és això.

L’accelerador de partícules més gran del món està construït pel CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) dins d’un túnel en forma d’anell de 3 m de diàmetre i 27 km de longitud, soterrat entre 50 i 175 m sota terra, a prop de Ginebra.

La idea és accelerar dos feixos de partícules subatòmiques de la família dels hadrons al 99,99% de la velocitat de la llum i fer-los recòrrer l’accelerador en sentits inversos sota un buit d’alt nivell (ultrabuit), amb una energia de 7 TeV, impulsats mitjançant ones elèctriques i guiats per un potent camp magnètic generat per milers d’imants superconductors. Mitjançant un sistema de distribució d’heli líquid s’aconsegueix la temperatura interna necessària de –271,3 ºC. Si tot surt bé, les violentes col·lisions en els punts de trobada d’aquests feixos transformaran les partícules en energia i aquesta en noves partícules, algunes mai vistes.

Tant les qüestions de la física que es pretenen desvelar amb aquesta imponent obra d’enginyeria com els aspectes tecnològics que encara no està del tot clar que ho permetran són excessivament elevats pels simples mortals. El rap del LHC, de Kate McAlpine, qui va treballar a l’oficina de premsa del CERN, ens ho explica d’una manera molt asequible. A més, al departament de Física i Química de l’IES “Antonio Mª Calero” de Pozoblanco ho han traduït al castellà. Encara més asequible …

Tot aquest muntatge electromagnètic en funcionament genera un munt d’informació: El LHC està acompanyat d’un sistema de detecció de dades ultraprecís i una xarxa de computació per emmagatzemar-les i processar-les, amb fibra òptica i Internet a alta velocitat (10 Gb/s). El flux de dades des dels detectors s’estima en 300 Mb/s, s’espera que el projecte generi 27 Tb/dia de dades (15 Pb/any) que seran enviades des del CERN a 11 institucions repartides per Europa, Àsia i Amèrica i des d’aquestes a altres 150 institucions de tot el món.

La sèrie de National Geographic Megaestructuras va dedicar un programa a aquesta imponent obra d’enginyeria. Podeu veure’l aquí dividit en 5 parts. Poseu-vos còmodes.

Canvi horari

A partir de diumenge 25 d’octubre a les 03.00 h la nostra hora oficial serà UTC+1. És el canvi a l’horari d’hivern, que ens regala una hora de son peró avança la foscor a les tardes.  Podem protestar però no servirà de res, el canvi horari es realitza simultàniament a 70 països en tot el món.

A Espanya aquesta mesura es pren des de 1974 i actualment a la UE està regulada per una llei marc. Es realitza dos cops l’any: l’últim diumenge de març s’avança l’hora i l’últim diumenge d’octubre s’atrasa. 

El motiu és maximitzar l’aprofitament de la llum solar per tal d’estalviar energia elèctrica en il·luminació, encara que, segons REE aquest estalvi al nostre país és només del 0,5%. Molt poc pel trastorn que suposa. A més, segons els experts el canvi horari afecta el rellotge biològic.

Fusos horaris vs Zones horàries

Com que el dia solar es divideix en 24 hores, la Terra es divideix en 24 franges imaginàries d’una hora, els anomenats fusos horaris. Cada 15º de longitud hi ha una hora de diferència: una més cap a l’Est i una menys cap a l’Oest del meridià de Greenwich. De tota manera, hi ha països que comparteixen 2 o més  fusos horaris i han d’establir una única hora oficial, així què és més utilitzat el concepte de zona horària.

Mesura de l’hora. L’UTC

UTC (Universal Time Coordinated) representa la mesura de referència horària estàndar establerta per la Oficina de Peses i Mesures de Paris (BIPM). Els temps UTC, que són els utilitzats per molts estàndars d’Internet, xarxes de telefonia i sistemes de posicionament global, es calculen mitjançant els increiblement precisos rellotges atòmics que treballen amb la freqüència de les transicions energètiques en els àtoms.

La nostra hora estàndar és UTC+1, encara que amb l’horari d’estiu passa a ser UTC+2. Si voleu saber l’hora exacta, res millor que consultar-la al BIPM

El corrent elèctric segons Digital Text

No vull entrar en la polèmica de la conveniència o no de l’ús de llibres digitals de pagament quan a Internet hi ha quantitat de material de lliure accés i bona qualitat, però que quedi clar: el corrent elèctric no és aixó, els electrons no tenen sexe, les dones són tan bones enginyeres com els homes, els conceptes que ensenyem als nostres alumnes han de ser rigorosos, l’educació no ha de ser sexista …

I aixó només és un exemple de liure accés dels continguts per a la nostra matèria d’aquesta editorial que, per motius inexplicables (o no tant), està subvencionada pel Departament d’Educació.

La meva opinió vol recolçar opinions similars expressades als blocs Bitàcola de Mestra Tic i tecnoloxia.org

Bicis productores d’energia solar i eòlica

Les bicis no només permeten estalviar energia en el transport, també poden produir-ne. Us presento el projecte EHITS (“Energy Harvesting Intermode Transport System”), una mena de Bicing productor d’energia eòlica i fotovoltaica dissenyat per Ben Lai y Cedrid Ng a Singapur.

La idea: Les bicis d’aquest sistema produeixen energia eòlica i fotovoltaica, els aparcabicis actúen com a centrals energètiques connectades a la xarxa elèctrica. Quan les bicis s’aparquen en aquests portals aporten l’energia que produeixen a la xarxa.

50è aniversari de la NASA

Voleu conèixer la història de l’exploració espacial? Aprofiteu aquest tour interactiu que ha creat la NASA per commemorar el seu 50è aniversari.

els “grans” també s’aborreixen (¿?)

Alumnes a una classe de batxillerat? NO!!! Són els líders assistents a la VII Cumbre Asia-Europa, cel·lebrada a Pekin el 24 i 25 d’octubre. Cansats o aborrits? Bromes apart, el tema és seriós: la lluita contra la crisis que pateix el món.

(De izquierda a derecha y de arriba a abajo) El primer ministro polaco, Donald Tusk; su homólogo irlandés, Brian Cowen; la canciller alemana, Angela Merkel; el presidente español, José Luis Rodríguez Zapatero; el canciller austríaco, Alfred Gusenbauer; el primer ministro italiano, Silvio Berlusconi; su homólogo japonés, Taro Aso y el primer ministro de Eslovenia, Danilo Turk.

Calen enginyers!

És veritat, cada dia calen més enginyers. Calen tants i n’hi ha tan pocs al nostre país que:

Més de la meitat dels estudiants ja estan treballant abans d’acabar la carrera.

Les empreses es plantejen contractar professionals estrangers. Aqui, la demanda supera l’oferta.

Llegiu l’article a6/5/2008

Molt seriosos no som

Quan cal ser seriosos ho som, però

Misty morning at Bellvitge

Una altra manera de veure el nostre barri. Fantàstica!!!

Misty morning at Bellvitge - Originally uploaded by Mor (bcnbits)

Benvinguts!!

Benvinguts nois i noies, al curs 2007-08.

Per començar valdria la pena recordar què és la Tecnologia i quina és la seva relació amb la Ciència i la Tècnica.

Va, mireu-vos des d’aqui el que explica la Wikipèdia. Ho comentarem a classe.