Muntem en Shambhala!

24 05 2012

Els Hypercoaster són muntanyes russes de llarg recorregut, gran tamany i alçada. Aquestes obres d’enginyeria són el resultat de l’aplicació d’un munt de lleis físiques per simular perill extrem amb seguretat màxima. Shambhala és l’únic Hypercoaster al nostre país. El més alt, més ràpid i més llarg de tota Europa. Esbrinem com és, com funciona i per què mola tant. Muntem-nos-en!

Com qualsevol muntanya russa, Shambhala és un circuit elevat recorregut per uns vehicles (trens) sense cap tipus de motor. Aquests trens tenen dos tipus de rodes de material plàstic amb baix coeficient de fricció: unes llisquen al llarg de la part superior dels rails i les altres se n’acoblen a la part inferior per mantenir el tren en la pista. La foto correspón a les proves de funcionament amb test dummies, rèpliques a escala natural de persones per comprovar el comportament de l’estructura amb càrrega i el del cos humà durant aquest viatge.

La propulsió d’aquests trens s’aconsegueix mitjançant una colina elevadora de 76 m d’alçada (gairebé com 2 blocs de Bellvitge un a sobre l’altre): un cop el tren ha sortit de la zona de càrrega (estació), és dirigit cap amunt mitjançant una cadena contínua d’elevació accionada per motors elèctrics. En aquesta pujada el tren acumula energia potencial (més Ep quanta més alçada tingui aquesta colina: Ep = mgh).
En arribar a dalt de tot, el tren es desenganxa de la cadena, cau i l’energia potencial acumulada es transforma en energia cinètica (Ec = ½mv²). Evidentment, quan més pugi, més velocitat de caiguda lliure. I quant més pendent, més acceleració. En aquesta caiguda, de 78 m amb una inclinació de 76º els trens assoleixen una velocitat de 134 km/h!

Shambala té cinc elevacions (camelbacks) en tot el seu recorregut. Un cop superada la primera, ja no cal afegir més propulsió externa: l’energia cinètica es va transformant altre cop en potencial en les pujades, i aquesta en cinètica en les baixades: tot un joc de transformacions energètiques en el qual una certa part de l’energia mecànica del tren (Em = Ec + Ep) es va perdent per culpa de la inevitable fricció: amb la pista i amb l’aire. Veieu el recorregut al vídeo:

La frenada al final de la carrera o en cas d’emergència s’aconsegueix amb un sistema combinat de frens magnètics i de frens hidràulics: el sistema de frens magnètics consisteix en imants situats en punts concrets de la pista. Unes làmines de coure a la part inferior del tren, al passar entre els imants produeixen corrents elèctrics i una força de frenada per fricció magnètica. Aquesta força és inversament proporcional a la velocitat del tren, i no pot aturar-lo per complet, així que està complementada pel sistema de frens hidràulics: abraçadores integrades a la pista i un sistema automàtic que controla un circuit hidràulic que les tanca si els sensors situats a la pista detecten velocitat excessiva o presència indessitjable d’un altre tren. Les abraçadores produeixen una fricció en les rodes del tren que aconsegueix aturar-lo.

Les vies, de 1.650 m de longitud, són d’acer i formen part de l’estructura de l’Hypercoaster, que consisteix en tres perfils tubulars paral·lels: dos de circulars de color blau (els rails de la pista) i un nucli quadrat de color blanc, units per bigues transversals laminars en forma de V.
El procés de fabricació d’aquest tipus de vies és molt estricte. Podeu comprovar-ho en el vídeo de sota, que forma part del documental Emoción absoluta, Cap 2 de National Geographic, on es mostra com es fabriquen les vies genèriques de l’empresa d’enginyeria B&M, especialitzada en muntanyes russes i responsable del disseny i la construcció de Shambhala i també de Dragon Kahn entre moltes d’altres.

Aquesta estructura, de la que els dos únics trams horitzontals són el de la zona de càrrega i el de la zona d’evacuació en cas d’emergència, i que a més està en constant vibració pel pas dels trens, està sostinguda per pilars tubulars d’acer de color gris. La inclinació d’aquests pilars, el moment d’inèrcia dels perfils tubulars rodons, el mòdul elàstic de l’acer utilitzat, els càlculs acurats i la fonamentació de formigó armat de fins a 18 m de profunditat permet que aquesta estructura tan lleugera i esvelta, a més de ser resistent sigui estable.
La construcció d’una obra d’enginyeria com aquesta no és senzilla ni ràpida, però nosaltres podem seguir la seva evolució complerta gràcies al fantàstic recull del vídeo de sota que resumeix tot un any d’obres en poc més de tres minuts.

Voleu viure l’experiència en primera persona?
Tenim sort, podem fer aquest recorregut des de la primera fila del tren i sense fer cues! Podeu escollir entre un viatge real o un viatge simulat. Pugeu els braços i gaudiu!!!

Aquests vídeos prometen moltes sensacions, però no les sentim veient-los perquè falta el més important: les forces que actuen sobre nosaltres durant el viatge: els canvis sobtats de desnivell i de velocitat en una muntanya russa produeixen una interactuació canviant de les forces d’acceleració (G) i de gravetat (g): R = G+g

En caure en picat per una colina empinada, la gravetat ens empeny cap avall mentre que l’acceleració ens empeny cap amunt. Si G >g sentim una empenta cap amunt (l’acceleració en una muntanya russa pot arribar a ser fins a 4 vegades més gran que la gravetat).

En les pujades, l’acceleració i la gravetat tenen la mateixa direcció (empenyen cap avall), el que ens fa sentir més pesats del normal.

Si us fixeu, tant en les pujades com en les baixades, la resultant del sistema de forces (R) empeny els passatgers contra el respatller del seient. En arribar avall, ens empeny cap abaix, i quan aquestes forces s’equilibren (G=g → R=0) sentim una certa sensació d’ingravidesa.

Però quan arribem a dalt de tot d’una colina, la inèrcia del nostre cos tendeix a mantenir el moviment i la velocitat de la pujada quan el cotxe de sobte comença a caure. Aquest desequilibri, que en Shambala es produeix cinc cops, dona lloc al fenomen anomenat air time o gravetat zero que ens aixeca del seient per un instant i mola mogollón.

Les revoltes a l’estomac són degudes als canvis d’acceleració que es produeixen a l’interior del cos, que al cap i a la fi és un conjunt de partícules que s’estan empenyent les unes amb les altres.

Com podeu comprovar, Shambhala i totes les seves germanes petites (Dragon Khan, Furious Baco, Estampida, …) són obres d’enginyeria molt complexes al servei de la diversió humana. Aquestes i una mica d’imaginació han estat les meves fonts d’informació:

Shambhala a la web de Port Aventura
Pafans.com La web no oficial dels fans de Port Aventura. Lloc d’origen de la majoria de les imatges d’aquest post
ElBlogDeDream ThemeParks, TripReports & More
pa-community Parks & Attractions Community
Howstuffworks How Roller Coaster work





Repte Food Factor superat !

27 02 2012

Ahir va acabar la nostra participació a la FLL 2011-12. Felicitats, Bellbot-G’s per la professionalitat mostrada, gràcies als nostres acompanyants de luxe i a tots aquells que ens han ajudat al llarg del tortuós camí que ens va permetre trobar una solució per allargar de manera sostenible la vida útil del pa comú.
Aquest és el nostre àlbum de fotos:

I el recopilatori de tota la feina prèvia: des que l’equip tenia 10 membres fins a l’assaig general davant les famílies i la dire de l’institut, passant per les visites de l’Elena, l’ajuda del Miquel, la visita a Silemabcn i les nostres reunions virtuals a Espurnik.





Oda al filament de tungstè

6 02 2012

Fantàstica visió poètica d’allò que ens ha il·luminat des que Edison va patentar (que no inventar) l’ús d’un filament metàl·lic dins d’un contenidor de vidre amb gas inert per evitar la seva combustió en aconseguir les altíssimes temperatures que el posen roent quan és recorregut per un corrent elèctric.


A una ànima pura

A més de dos mils graus, èmul del sol,
Brilla sense flama el fil de tungstè.
Germano-espanyol com Carles cinquè
Regna en sa atmosfera subtil d’argó

El vidre és son firmament protector
D’aquest món simple, perfecte i serè
L’exterior que il·lumina li és aliè
Però cobeja la seva brillantor

Tirabuixó fet d’un tirabuixó
Tanta energia emet com consumeix
Altrament es fondria en un instant.

De l’espelma antiga no és ni el record
Que sa llum vermellosa empal·lideix
Quan una bombeta es troba davant.

Mentre la flama de cera, cremant
De forma incompleta brins de carbó,
El sostre mascara amb bruta negror.

obra inèdita d’Aleix Diz
professor de Física i Química


Documentació i glossa
informació científica proporcionada per l’autor

  1. Sobre els llums incandescents >>>
  2. Tungstè és el nom espanyol donat a l’element descobert a Bergara pels germans Elhúyar >>>
  3. La denominació oficial de l’element és l’alemanya wolfram (ibídem). També a Carles I d’Espanya, li diem cinquè, perquè aquest és l’ordinal que li correspon com a emperador alemany.
  4. Les bombetes tenen a l’interior un gas inert, l’argó, constituent d’un u per cert de l’atmosfera terrestre; d’ací el qualificatiu de subtil. També per la baixa pressió a què es troba en les bombetes >>>
  5. En les cosmogonies antigues es pensava que el “firmament” o basament del cel era una cúpula semiesfèrica, com la part superior d’una bombeta >>>
  6. La bombeta és vista, en aquest vers, com a microcosmos…
  7. … aïllat del món que l’envolta…
  8. … i al qual il·lumina.
  9. L’estructura del filament és molt recargolada. Es tracta d’un tirabuixó fet d’un tirabuixó més petit.
  10. Això és així perquè ha de ser molt llarg per aconseguir que radiï el màxim d’energia >>>
  11. La seva pròpia radiació l’escalfa, fent que augmenti la resistència elèctrica, però generant un equilibri delicat en què, si s’escalfa massa, pot volatilitzar-se o, si més no, fondre’s.
  12. Prova del que s’hi diu, és que una flama d’espelma fa ombra quan és il·luminada per una bombeta.




Visita a la panificadora Silemabcn

27 01 2012

Quan vam entrar a la panificadora Silemabcn esperàvem una asèptica cadena de muntatge addicionant un munt de productes químics sobre el pa que fabriquen. Ens vam portar unes quantes sorpreses que van trencar els nostres esquemes previs sobre la inevitable baixa qualitat del pa industrial:

Màquines si. Només amb màquines es pot aconseguir la producció de prop de 100.000 baguetes/dia, a més d’altres especialitats de menys sortida (xapates, pa gallec, pa de pagès, etc).

Humans també: manipulant la massa, formant les barres, els croissants, fent els talls, portant els carros, … i fins i tot un forner dels de tota la vida treballant en les barres de pa rústic!!!

Matèries primeres controlades i percentatge mínim d’additius químics, la majoria dels quals es poden evitar per l’ús de massa mare (llevat natural fet per ells mateixos) i barreja de farina de blat amb farines d’altres cereals (espelta i sègol).

Procés llarg pels temps que corren: 20 minuts d’amassat, una primera fermentació curta de 30 minuts abans de la formació de les barres, una altra fermentació posterior de 2 hores dins d’una càmera amb temperatura i humitat controlades, i 15 minuts de cocció per detenir la fermentació. En total 4h des de l’amassat fins que el pa surt del forn, llest per la distribució als punts de venda on la darrera cocció de 15 minuts el deixarà apte per al consum.

Tampoc utilitzen tècniques de conservació que requereixen un gran consum energètic com la congelació. La producció diària està calculada en funció de la demanda prevista, les barres es distribueixen diàriament. La seva vida útil estimada és de 36 h des que es forma la massa fins que es cou al forn del punt de venda. Les que no es couen dins el temps estipulat es retornen a la panificadora i organitzacions de beneficència les aprofiten, ja que l’esgotament de la vida útil d’una barra de pa per al consumidor no vol dir que s’hagi fet malbé.

Sembla un procés bastant controlat per tal què la qualitat del pa sigui la millor possible. Aleshores …

Per què el seu pa també dura fresc tan poc temps? Perquè s’ajusten al que demanem els consumidors: pa recent, acabat de sortir del forn quan el comprem, amb crosta fina i poca molla. És que els consumidors som contradictoris a l’hora de demanar qualitat per el pa: volem que es conservi com el d’abans però volem menjar-lo sempre acabat de fer. Tampoc no volem que sigui compacte com el d’abans, el preferim tovet …

Per què el preu del seu pa és competitiu? Perquè els punts de venda són gestionats per ells mateixos. Els guanys globals de l’empresa no depenen només del pa sinó també d’altres productes: cafés, refrescs, etc. D’aquesta manera poden permetre’s un marge de benefici petit en un dels productes que més atreu la clientela diària. A més, el model empresarial Lean Management els permet reduir despeses amb un magatzem molt petit i gestionat diàriament.

Moltes gràcies, Agustin Tena i Emilia Castro per desvelar-nos els misteris del vostre procés de panificació. Aquesta visita ha estat molt profitosa i l’hem complementat amb una reunió posterior a la sala de juntes del nostre institut virtual, on hem parlat de pa, de gestió empresarial, de Geox, de Boc’n roll i d’Oliclak tot buscant una solució per al nostre repte FLL Food Factor.

Veieu les fotos d’aquesta activitat, allotjades a flickr.com





Pa industrial vs Pa artesanal

19 01 2012

El pa d’ara és insípid, engreixa, no dura res, el pa d’abans si que era bo … L’alt grau de mecanització del procés actual de panificació ha repercutit negativament en la qualitat del pa. Però el consumidor decideix quin pa vol menjar: fleques atesanals hi ha, però no al costat de casa ni al mateix preu.

El pa que comprem al super és un producte industrial elaborat massivament. Es ven a qualsevol lloc i a qualsevol hora, sempre acabat de sortir de forn. Inclús els forners aparentment artesans elaboren el pa comú amb equips mecànics de panificació i amb les mateixes matèries primeres modificades genèticament i tractades amb productes químics. El procés és el mateix però a petita escala: ultraràpid i amb necessitat de millorants artificials per aconseguir un aliment producte més de les ingenieries bioquímica i industrial que de la natura.

El producte resultant té molt poc a veure amb el pa tradicional i comença a degradar-se en quant surt del forn: la molla endureix, la costra s’estova i les espores presents en l’aire es dipositen a la costra. Sembla ser que la única opció és detenir el procés amb congelació.

Conegueu el procés industrial d’elaboració del pa veient aquest vídeo, i compareu-lo amb el del pa artesanal del següent. Bon profit!






Guardem i compartim arxius al núvol 2.0

14 12 2011

Amb l’ús de programes portables ens hem independitzat del nostre coordinador d’informàtica. Podem utilitzar-los des de qualsevol ordinador. Però …
Solucionem un problema i en creem un altre:

Quan treballem en parella i guardem els treballs en un pendrive, el dia que un dels dos no vé a classe, el seu company es queda penjat (Llei de Murphy: qui falta és sempre qui té el pendrive amb els arxius).

Hi ha solució! Guardem i compartim els nostres arxius al núvol 2.0!

Utilizem Dropbox: un servei d’allotjament web d’arxius que a més permet compartir-los i sincronitzar-los amb carpetes de l’ordinador (en el nostre cas del pendrive). A més, podem aconseguir l’aplicació de sincronització portable!

El que cal fer és:

  • Descarregar l’aplicació de sincronització (l’utilitzarem portable) i instal·lar-la al pendrive
  • Crear un compte bàsic (gratuit) a Dropbox. Teniu un espai de 2 Gb, no us l’acabareu …
  • Sincronitzar la carpeta del pendrive que voleu compartir
  • Invitar el vostre company a compartir la carpeta. Qualsevol dels dos podrà modificar els arxius.

A partir d’ara podrem independitzar-nos fins i tot del nostre company de treball, ja que els arxius els tindrem allotjats en un servei compartit. Però cal tenir present que:

  • Si es realitza un canvi en qualsevol arxiu de la carpeta en Dropbox, aquest es modificarà per a tots els usuaris en tots els equips.
  • No podeu treballar simultàniament des de 2 llocs diferents en el mateix arxiu, això crearia còpies conflictives. I si voleu modificar un arxiu sense alterar el que tenen els altres, copieu-lo al vostre equip i modifiqueu-lo allà.
  • El pendrive amb el software necessari cal portar-lo sempre a sobre!







Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.

%d bloggers like this: