Leonardo DV. Enginyer Interactiu

A Leonardo Da Vinci no cal presentar-lo. Considerat per alguns com el primer enginyer modern, la seva contribució a les arts i a les ciències és de tots coneguda. Les seves elucubracions sobre temes tècnics i científics van quedar recollides en una sèrie de manuscrits, alguns dels quals estan al nostre país, els còdexs Madrid I i II.

Estem de sort! la BNE (Biblioteca Nacional de España), que va tenir aquests còdexs perduts als seus arxius durant … 150 anys (¿¿!!!?) ha creat el projecte Leonardo Interactivo: els manuscrits originals digitalitzats i enriquits amb vídeos, animacions flash, cites, traduccions, arxius de so, … Una joia! Ara podem gaudir dels impressionants esbossos de Leonardo i veure els seus dissenys en funcionament! Accediu clicant sobre la imatge

Engranatges, ponts, sistemes antirobatori, aparells voladors, elevadors, màquines bèl·liques, … Podeu veure directament les 42 animacions en 3D de la obra, recollides en una llista de distribució a YouTube pel professor de Tecnologia Pedro Landín.

També podeu veure les maquetes de 15 dels enginys dels còdexs Madrid, realitzades per a l’exposició Mecanismos Preelectrónicos de Leonardo, que l’IIE (Instituto de la Ingeniería de España) va organitzar l’any 2009.

Equilibri de la partícula. El cas del telefèric

Solucionar el problema del telefèric espatllat ens ha permès contextualitzar i relacionar entre si els feixucs temes de resistència de materials i d’estàtica de màquines. Aquest és l’enunciat i el procés de resolució del problema, les especificacions tècniques i la solució proposada pels Tecno-Lògics 1Batx al cas del telefèric, adaptat de l’eBook Multimedia Engineering Statics.

Objectiu: dimensionar els cables de la catenària a partir d’una sèrie de requeriments.

Procés seguit:

Determinació de les forces que actuen sobre el sistema (direcció i sentit), dibuixant el diagrama de cos lliure de la partícula en la qual concorren: el punt de suport de la cabina amb la catenària.

Càlcul de les forces que actuen sobre el sistema (pes de la cabina i tensions del cable), descomponent les forces i aplicant les equacions de l’estàtica (ΣFx = 0 / ΣFy = 0).

Dimensionat dels cables per suportar els esforços calculats sense trencar-se ni deformar-se, coneixent el límit elàstic del material, minorant-lo amb l’aplicació d’un coeficient de seguretat i consultant els diàmetres comercials de cables d’acer.

Càlcul de la deformació unitària i el allargament total dels cables carregats, coneixent la seva longitud inicial i el mòdul elàstic del material.

Comprovació de la idoneïtat del perfil normalitzat proposat per al suport de cabina.

Resultat dels nostres càlculs i recerques:

Cables d’acer laminat S 355 K2 de 28 mm de diàmetre amb ànima d’acer per a la catenària permetran el funcionament del telefèric a plena càrrega amb total seguretat. Aquests elements treballaran en el pitjor dels cassos per sota del límit elàstic del material utilitzat (335 N/mm2 ), ja què els càlculs s’han realitzat aplicant un coeficient de seguretat = 3. La deformació unitària calculada és del 0,05%.

S’ha comprovat què els perfils normalitzats tubulars quadrats 80×80 d’acer laminat S 275 J2 del suport original de la cabina del telefèric són capaços de suportar el seu pes a plena càrrega, treballant per sota del límit elàstic del material utilitzat minorat pel coeficient de seguretat aplicat.

Recursos utilitzats:

Classificació normalitzada dels acers. Normes d’aplicació
Ministerio de Fomento. Instrucción de Acero Estructural. EAE
Catàleg de cables d’acer. Tipus i diàmetres comercials
UPM. Promptuari de perfils d’acer normalitzats

Aeroturbines Savonius

Les Savonius són màquines eòliques d’eix vertical amb un disseny molt simple: dos semiclindres verticals disposats en forma de S que giren per la diferència de resistència aerodinàmica entre la cara cóncava i la cara convexa del rotor. No s’utilitzen massa, a nivell comercial no poden competir amb els grans aerogeneradors d’eix horitzontal, peró …

Encara que el rendiment aerodinàmic de les Savonius és molt baix, tenen coses bones:

• 

  Funcionen per arrossegament, no necessiten orientar-se en la direcció del vent.

• Poden començar a girar amb vents de baixa velocitat i no cal que estiguin a gran alçada, per tant s’elimina la necessitat de la torre.

• En ser màquines lentes (baixa velocitat de rotació), hi ha poc desgast mecànic i són adequades com aeromotors per aconseguir potència.

• El sistema de transmissió pot estar en la base de la màquina, a peu de terra.

• La seva construcció senzilla i econòmica afavoreix la reutilització: hi ha molts Savonius fets amb bidons, llaunes i garrafes.

Malgrat la seva senzillessa constructiva, hi ha una sèrie de factors i paràmetres geomètrics a tenir en compte per aconseguir el màxim rendiment dins els límits aerodinàmics propis d’aquest tipus de màquines eòliques:

• Els semicilindres del rotor no haurien d’estar fixats a l’eix central per tal de deixar espai (e) i canalitzar el flux de l’aire a l’interior del rotor. L’eix ha d’estar fixat a uns taps circulars superior i inferior, el tamany d’aquests taps no ha de ser major del 5% del diàmetre total del rotor (D).

• El diàmetre de l’eix central també influeix en el coeficient de potència de la màquina. Quant més gruixut sigui l’eix, menor serà el coeficient de potència.

• El nombre de pales redueix el rendiment de la màquina. Encara que hi ha Savonius amb tres pales, s’ha demostrat que el màxim rendiment s’aconsegueix amb només dues pales.

• Encara que el solapament ideal en planta entre els dos cilindres (e) ha de ser una mica més petit, per simplificar podem fer-lo de 0.5 d. Cal agafar el compàs i dibuixar els dos semicercles als taps del rotor >>>

• Es pot augmentar el coeficient de potència amb dispositius com concentradors o difussors i amb pales helicoïdals, però aixó augmenta també la complexitat constructiva i encareix la màquina.

• La relació d’aspecte (alçada/diàmetre) ha de ser 2. Es pot augmentar el coeficient de potència col·locant rotors un a sobre de l’altre peró desfasats 60º en horitzontal per aprofitar millor l’empenta del vent, i aïllats un de l’altre per evitar fluxos d’aire que reduirien el coeficient de potència. La relació d’aspecte de cada módul sempre ha de ser 2.

Per al nostre Savonius podem inspirar-nos en d’altres. Veieu alguns exemples (com no,  millorables) clicant sobre les imatges:

 

Per als alumnes poc inspirats, aquesta és la proposta de la profe:
Pautes de muntatge del rotor – Pautes de muntatge de l’eix del rotor

No descuideu l’estructura de suport:

És important evitar les vibracions de l’eix en girar el rotor, per aixó val la pena que aquest estigui agafat també per dalt. A més cal una bona base que doni estabilitat a la màquina, podem utilitzar peces masssises de fusta (pes a la base) i/o tensors.
Cal tenir cura també amb la fricció en els punts de suport de l’eix. Per reduïrla ens poden ajudar els coixinets i els rodaments.

Expressem les nostres idees:
Cal agafar paper i llapis i dibuixar croquis de les nostres idees. Veieu un exemple

Tecno-Lògics sense Fronteres

Veient el documental Niños de Agua de Ingeniería Sin Fronteras, els TecnoLògics 3ESO ens hem conscienciat de les dificultats que pateix molta gent per poder accedir a allò que és bàsic i que per a nosaltres és tan quotidià: l’aigua, i hem decidit fer una proposta de solució a aquest problema. Aquestes són les nostres consideracions inicials:

Per portar l’aigua des de la font fins al poble (dues hores de camí) hem sospesat dues opcions: un canal i un pou.

No ens agrada la idea del canal perquè és una obra d’enginyeria excessiva: el canal seria massa llarg, l’aigua només pot baixar per si mateixa així que segurament caldria bombes per impulsar-la, aqüeductes per salvar desnivells, s’hauria d’enterrar perquè l’aigua no es contaminés, … Definitivament, aquesta no és una bona opció.

La idea del pou ens ha portat a adonar-nos (suposem i no dubtem que hi ha aigua subterrània, encara que sigui a  molta profunditat) que només cal un forat vertical per arribar a l’aqüífer i una canonada per que no s’enfonsi. Això ens ha semblat prou simple i barat, ens ha agradat la idea.

Com ciutadans del s XXI ens neguem a proposar  que l’aigua es pugi amb cubells i corrioles, així que cal una bomba hidràulica. Encara que no sabem con funcionen, pensem en quelcom així com les aixetes del Far West que s’accionen mitjançant una palanca. Aquest tipus de bombes semblen més fàcils de reparar si es fan malbé que les bombes elèctriques.

Com que no volem accionament manual per a la bomba cal trobar una font d’energia que sigui barata i renovable. La energia solar no ens convenç, perquè les plaques fotovoltaiques són cares i difícils de mantenir. Les grans màquines eòliques tampoc ens han semblat convenients, perquè són massa complexes, de materials especials i molt cares. A més, per accionar la bomba no necessitem electricitat sinó potència mecànica, per tant hem deixat de banda els aerogeneradors i ens hem fixat en els aeromotors.

Aprofundint en les màquines eòliques hem descobert que n’hi ha unes de ben senzilles: les Savonius. Poden funcionar amb poc vent i com que són lentes, mitjançant un sistema de transmissió acurat podem aconseguir el tipus de moviment i la força necessaris per accionar la bomba. A més, hem vist Savonius fets amb barrils, garrafes i bidons; aixó no només és fàcil de reparar si s’espatlla … fins i tot es pot auto-construir!

Per què fem això?
Perquè a 3r d’ESO la Tecnologia com a matèria permet descobrir als alumnes les màquines i els mecanismes de transmissió de moviment, perquè l’aprenentatge només té sentit aplicat a situacions reals que puguin motivar als alumnes, perquè l’objectiu de la Tecnologia és resoldre problemes, perquè només fent i equivocant-se s’aprèn, perquè la Tecnologia no distreu als alumnes sinó que permet contextualitzar altres matèries més abstractes amb les quals està relacionada, no repetint conceptes sinó donat-los sentit. A més, treballant totes les competències bàsiques mitjançant el mètode de projectes, propi tant d’aquesta matèria con de l’Enginyeria amb la qual està tan relacionada.

Així doncs, mans a l’obra! Una Savonius que mitjançant un sistema de transmissió accioni una bomba hidràulica per omplir un diposit ben a prop dels habitatges ens ha de permetre donar una solució al problema dels nens d’aigua abans que la LOMCE ens ho impedeixi!!!

Taller de cotxes solars

Tasca ultra-ràpida per al Consell Verd de l’institut: taller de cotxes solars que ha d’acabar amb una Solar Car Race a l’exterior de la biblioteca Tecla Sala. Els coneixements i la perícia dels conductors juntament amb un bon disseny dels vehicles definiran el guanyador. Cal fer els cotxes, però … com?

Un cotxe solar no és més que una estructura (xassís) amb rodes i un motor alimentat amb energia solar. El de la foto de sota, si les connexions elèctriques i mecàniques són correctes, funcionarà en quant la cèl·lula fotovoltaica rebi llum, però es pot millorar si tenim presents una sèrie de paràmetres:

Font d’alimentació. El rendiment de les cèl·lules fotovoltaiques depèn de la seva orientació respecte els rajos solars: quant més perpendicularment hi incideixin, major serà el rendiment i més potència proporcionaran al motor (el cotxe correrà més). Amb un sistema articulat de posicionament podem orientar-les com més convingui en cada moment. Si utilitzem dues cèl·lules obtindrem més tensió si les connectem en sèrie o més intensitat si les connectem en paral·lel.
Especificacions de les nostres cèl·lules solars: 1V-250 mA, 47x80x4 mm

Transmissió. Encara que podem utilitzar el sistema de transmissió per corretja, la manera més fiable de connectar el motor a l’eix de les rodes motrius és amb engranatges. Cal tenir present la relació de transmissió: si el motor gira massa ràpid caldrà un mecanisme reductor (la roda conduïda més gran que la motriu), com al cotxe de la imatge:

Estabilitat. En mots casos amb tres rodes n’hi ha prou: el triangle és la figura més rígida, no es pot deformar i per això s’utilitza tant en estructures: ponts, grues, … A més cal tenir present que el centre de gravetat del vehicle sempre estigui sobre la base, i que els objectes alts són més inestables que els baixos (quant més a prop del terra estigui el CDG, més estable serà un objecte).

Fricció. Per tal que els eixos de les rodes girin amb la mínima fricció i aprofitar al màxim la potència del motor cal ficar-los dins de tubs molt llisos als punts de recolçament amb el xassís. Per altra banda, cal aconseguir que les rodes s’adhereixin al terra per tal que no lisquin en buit i el cotxe es descontroli. Adoneu-vos que a la foto del tricicle les rodes porten bandes de goma per aquest motiu.

Pes. Quant més pesat sigui el vehicle, més potència perdrà en arrossegar-se i menys correrà. Cal utilitzar materials i formes lleugeres (però resistents).

Aerodinàmica. La carrosseria, a més de cumplir una funció estètica pot ajudar a disminuir la resistència aerodinàmica (oposició a l’avanç provocada per l’aire) i a que el cotxe corri més.

Desenvolupament. El tamany de les rodes dependrà de la longitud del circuit: amb les rodes grans el cotxe correrà més (recorrerà més espai per cada volta de la roda) però trigarà molt en accelerar (assolir la seva velocitat). En canvi, si les rodes són petites, encara que la velocitat serà menor, la assolirà molt més ràpidament. Per tant, en un circuit curt ens interessarà que les rodes siguin de petit diàmetre, i a l’inrevés.

Resistència. És important que el cotxe no es desmunti o es trenqui quan estigui en marxa, quan sigui manipulat o quan xoqui contra una paret. A més d’un sòlid muntatge, al nostre vehicle li cal un para-xocs per amortir els possibles cops.

Materials. Protegim el medi ambient, utilitzem materials reciclats!!! Veieu al vídeo com es pot fer un cotxe solar amb una ampolla de plàstic.

Us calen més idees? Aquí en trobareu:

Com construir un cotxe solar a MiniScience. com
Veieu exemples de cotxes solars a  The Solar Power Car Project
Els detalls del projecte de cotxes solars realitzat pels alumnes d’Aula Oberta del nostre institut

Oleohidràulica

L’oleohidràulica és el cojunt de tècniques basades en la utilització d’oli com a fluid transmissor d’energia per a l’accionament de màquines i mecanismes. Principal diferencia amb la pneumàtica: els líquids, incompressibles, són capaços de transmetre enormes potències.

Veieu algunes màquines hidràuliques en acció >>>

Per obrir boca, en Beakman ens explica què és això de la Hidràulica: com, perquè i per a què. Després ve l’explicació de la Carol, menys divertida però necessària.

.

.

Anem més enllà, coneguem l’Electrohidràulica

.

Ariel Atom

Avui ens hem topat amb l’Ariel Atom: cotxe minimalista en el qual el que no és imprescindible no hi és (per no tenir, no té ni carrosseria). El seu baix pes (456 kg) li permet obtenir prestacions d’escàndol amb un motor de només 500 CV. Veieu aquesta meravella en acció, val la pena.

Transformació del moviment

Us presento dos mecanismes que permeten aconseguir un moviment lineal a partir del moviment circular d’un motor. Potser aquestes idees constructives Lego ens poden ajudar a entendre com funcionen i a solucionar algun dels moviments que volem per al nostre robot FLL:

El mecanisme BIELA-MANOVELLA transforma el moviment circular del motor en moviment lineal alternatiu (de vaivè) d’una barra rígida (biela).

El mecanisme PINYÓ-CREMALLERA transforma el moviment circular del motor en avanç o retrocès d’una barra dentada (cremallera).

I recordeu: si voleu reduir dràsticament la velocitat del moviment de sortida o multiplicar brutalment la força del mecanisme, acobleu al motor un VIS SENS FI.

Exemples del llibre Tora no Maki, una joia d’idees constructives Lego que podeu descarregar aqui >>>

Principis de màquines

Cal començar el curs repasant conceptes científics … Abans d’estudiar les màquines cal tenir clars els principis bàsics que regeixen el seu funcionament: Dinàmica i Termodinàmica.
Aquestes són les presentacions què hem utilitzat a classe i les nostres xuletes.

View this document on Scribd

View this document on Scribd

El primer profe de tecnologia

Em presento: sóc el Professor Franz de Copenhague. Encara que no aparegui a cap llibre de història de res, sóc un personatge important al nostre país. Vaig néixer al 1936 a les pàgines del còmic TBO, on a partir del 1943 vaig tenir la meva pròpia secció periòdica: Los grandes inventos de TBO.

Vaig tenir uns quants pares fins que Ramón Sabatés em va adoptar als anys 60. En Ramon era enginyer i tenia una creativitat il·limitada i sorprenent, amb ell vaig inventar més de 1.000 artefactes. Tots ells tenien una finalitat banal, eren estrafolaris, divertits i extremadament complexos. Aquí teniu uns quants exemples >>>

Els meus invents van arribar a ser tan populars que la frase es un invento del TBO s’aplica encara avui a tot el que es considera aparatós o absurd.

Tot el que vaig idear podia construir-se i funcionar. De fet es coneixen tres dels meus invents que van saltar de les pàgines a la realitat: la màquina de tallar cigars, el dispensador automàtic de postals i la mini grua per recollir mocadors del terra.

Tinc un homònim americà, el Professor Lucifer Gorgonzola Butts, creat per Rube Goldberg qui, com Ramon Sabatés, va deixar la professió d’enginyer per dedicar-se a la de dibuixant, dissenyador i inventor d’enginys inútils i complicats. En Goldberg ha estat reconegut internacionalment, no així en Sabatés.

Encara que em vaig jubilar als anys 80 i les noves generacions no han sentit parlar de mi, continuo viu en la memòria d’aquells que tenen …taitantos, per als quals vaig ser el seu primer profe de tecnologia. Analitzar les meves andròmines permet realitzar un bon repàs de mecànica. Practiqueu, aqui teniu un munt d’invents del TBO >>

Bicicletes sense cadena

Les bicicletes amb transmissió per cardàn són l’últim crit quant a bici urbana. Trenquen els esquemes de 100 anys d’evolució d’aquesta màquina lligada a la cadena com a mecanisme de transmissió de la força de la pedalada fins a la roda motriu trasera, però presenten avantatges …

Aquest no és un invent nou. En realitat, la transmissió per cardàn ja s’utilitzaba en bicicletes des del 1900, un segle abans que s’inventès la cadena, però era massa pesat i es va acabar desestimant. Avui dia, les noves tecnologies i les noves aleacions lleugeres han permés rescatar aquest mecanisme de transmissió que, encara que continua sent més pessat que la cadena, ofereix molts avantatges: no se surt, no s’enganxa a la roba, no embruta, no fa soroll, no té manteniment, té un rendiment del 99% (més que la pringosa cadena millor engreixada).

En concepte el seu funcionament és molt senzill: utilitza engranatges cònics i un eix de transmissió perpendicular als eixos pedalier i al de la roda motriu de la bici. Aqui podeu veure una animació del seu funcionament

La combinació del cardàn amb un canvi de marxes intern acoblat a l’eix de la roda trasera de la bici permet fins a 14 velocitats (fins i tot en parat) que equivalen a les 27 teòriques d’un canvi tradicional de 3 plats i 9 pinyons.

Els canvis interns per bicicletes tampoc són un invent nou, van aparèixer al 1902. El seu funcionament és complicat: utilitza una sèrie d’engranatges planetaris (veieu animació) que, segons com estiguin col·locats, aconsegueixen diferents velocitats de gir d’una corona externa en la qual engrana l’engranatge cònic del cardàn.

Si us interessa això del canvi intern, aquí trobareu videos i explicacions del seu funcionament.

Transmissió de moviment

Als automòbils podem trobar la majoria dels mecanismes de transmissió que estem estudiant. Veure l’s en acció ens ajudara a entendre com funcionen. Som-hi!

Lleves, bieles, arbres de transmissió, corretja … al motor de combustió interna

Palanques, engranatges i embragatge al canvi de marxes

Engranatges cònics al diferencial

Pinyó-cremallera i cardàn en la direcció

Molles i mecanismes articulats al sistema d’amortiguació

Palanques i sistemes hidràulics als frens

I d’altres elements diversos …

Diagrama de cos lliure

El Diagrama de Cos Lliure és una eina bàsica en la primera fase del càlcul d’estructures, per determinar les forces que actúen sobre un cos o una partícula. Consisteix en col·locar la partícula en l’orígen d’un sistema de coordenades, i representar les forces que actuen sobre ella mitjançant els vectors corresponents. Per practicar utilitzeu aquesta aplicació >>

Motor de cinc temps

Encara què el món de l’automòbil sembla immers en el desenvolupament dels motors elèctrcs i en les bateries que els permetin funcionar competitivament respecte als de combustió interna, Ilmor Engineering, fabricant dels motors de F1 de l’equip Mercedes Benz, ha presentat … el motor de cinc temps!!!

L’objectiu és aconseguir un motor Otto amb el mateix rendiment en consum d’un Diesel equivalent, però sense emissions de partícules de NOx, altament contaminants.

Aquest motor que de moment està en fase experimental, té tres cilindres. Els dos exteriors operen en un cicle convencional de quatre temps, però els seus gassos d’escapament passen al cilindre central, més gran, on s’aprofita la seva energia (5è temps) abans de ser expulsats passant per un turboalimentador que augmenta encara més la seva potència. El resultat són 130 CV i 165 Nm de parell màxim amb una cilindrada de només 700 cc.

L’objectiu tècnic és aconseguir un motor d’ús genèric amb 150 CV per cada 1.000 cc de cilindrada. Aparentment, el disseny sembla destinat a motors petits per raons d’espai, ja qué cada dos cilindres cal afegir un tercer. Però amb aquests motors s’espera avançar en el camp dels vehicles híbrids, fent-los treballar juntament amb els motors elèctrics.

Reconeguem les parts de l’automòbil amb … una miqueta de música

Vau veure aquest anunci del Ford Focus en el seu dia? L’orquestra és real: 21 peces d’aquest cotxe van ser transformades en instruments musicals. Tot un mérit i una bona mostra d’enginy aconseguir que sonin tan bé. Podeu reconèixer-les?

Potser aquests videos ens ajudin una miqueta a reconèixer l’embrague, el tub d’escapament, les llantes, la palanca de canvis, el mecanisme de porta, la transmissió, la suspensió trasera, les vàlvules … Tingueu en compte que els instruments són peces reals d’un automòbil, no van ser fabricades especialment per l’ocasió, només transformades.

.

Ara toca reconèixer aquestes i moltes més al seu entorn real. Cliqueu a la imatge

Pinyó-cremallera

Aquest mecanisme transforma el moviment circular (del pinyó) en moviment lineal (de la cremallera). Podem incorporar-lo als nostres muntatges Lego sense necessitat de complicar-los gaire … I si volem reduir dràsticament la velocitat d’avanç de la cremallera podem substituir el pinyó per un vis sens fi.

Exemples del llibre Tora no Maki (pàg 30,31), una joia d’idees constructives Lego que podeu descarregar aqui >>>

El motor W16 del Bugatti Veyron

Aquesta maravella de la tecnologia és un dels cotxes més ràpids i exclusius què existeixen actualment. Entre d’altres pijades, porta un motor tetraturbo W16 (16 cilindres en W i 4 turbocompressors) i 64 vàlvules, amb una cilindrada de 7.993 cc. Desenvolupa una potència màxima de 1.001 CV a 6.000 rpm, i un parell de 1.250 Nm entre 2.200 i 5.500 rpm. Una bestia!

Un parell de videos per entendre el funcionament mecànic d’aquest supermotor

I un altre que mostra el seu muntatge

El bloc motor és d’alumini, i la seva fabricació totalment automatitzada per una fresadora CNC de 5 eixos, amb una precissió micromètrica.

Mecanismes elevadors amb Lego

Analitzar els models Lego Technic 850 i 8835 pot inspirar-nos per dissenyar el mecanisme elevador que volem per al nostre robot. El 850 utilitza un mecanisme pinyó-cremallera, i el 8835 un sistema de transmissió per cadena. Preneu idees, a la xarxa s’hi pot trobar informació

Theo Jansen: artista o enginyer?

El físic holandès THEO JANSEN disenya i fabrica impressionants escultures barrejant art i tecnologia que, sense cap motor, “caminen” utilitzant l’energia del vent. Tal com diu ell mateix en aquest anunci de BMW, “la barrera entre l’art i l’enginyeria només existeix a la nostra ment“.

.

Per generar aquests fantàstics artilugis només cal què el vent provoqui un moviment rotatori, transmetre’l a unes quantes barres articulades (milers), un munt d’enginy i de coneixements, programes de simulació algorítmica, proves de resistència i velocitat. Veient aquest video ho entendreu millor:

.

I com no, les rèpliques construïdes amb Lego

.

F1: tecnologia aerodinàmica punta

Darrerament ens persegueix la tecnologia que hi ha darrera els cotxes de F1: el Ferrari Lego que ens donava la benvinguda al vestíbul del Bella Center a Copenhague, la visita tècnica al circuit de Montmeló de les noies premiades a la festa de l’Enginy, els comentaris d’alumnes apasionats per aquest tema, la polèmica generada pels difussors en els cotxes de F1 …