Tecnologia de les atraccions

11 04 2013

Electromecànica, pneumàtica, hidràulica, automatització, transformacions energètiques, estructures, materials, … al servei de la diversió! La proposta del parc d’atraccions del Tibidabo per aprendre o consolidar conceptes científics i comprovar in situ la seva aplicació per part de l’enginyeria és d’allò més interessant (i divertit).
Aquesta és la crònica de l’activitat realitzada pels Tecno-Lògics 3r ESO i 1r Batxillerat:

A l’Hurakan hem localitzat els motors elèctrics, la transmissió de moviment entre eixos perpendiculars amb engranatges cònics, l’aplicació de les palanques de 1r grau amb la góndola i el seu contrapés, el sistema hidràulic de subjecció, el sistema pneumàtic de frenada, les transformacions tan ràpides d’energia cinètica en energia potencial que provoquen sensacions extremes en el cos humà.

Al Diàvolo hem experimentat amb les forces centrífuga i centrípeta, hem calculat acceleracions i velocitats angulars i lineals.

Als Crash Cars hem identificat el circuit elèctric de la tracció dels cotxes, entre la xarxa metàl·lica del sostre i el terra d’acer, ambdós electrificats: el trole superior i les rodes metàl·liques inferiors en fan contacte i alimenten el motor elèctric. El pedal actua com a polsador que permet tancar el circuit. Hem descobert també la funció de la banda inferior de goma dels cotxes: absorbir part de l’energia cinètica que es desprèn en els xocs, la qual depèn de la velocitat al quadrat dels dos cotxes que xoquen!

Al Tren Express hem vist que la part de sota de les màquines pot ser molt interessant: els motors elèctrics, el sistema de subjecció dels vagons als laterals de la pista mitjançant doble conjunt de rodes verticals i horitzontals, les rodes que en fer fricció amb la part central de la pista ajuden a mantenir la trajectòria del tren. Hem calculat la velocitat lineal del tren i l’angular de les rodes a partir de la longitud de la via i el temps que triga en fer el recorregut.

A la Muntanya Russa hem descobert el sistema de cadena i pinyó-tensor que arrossega el vagó fins a dalt de la primera colina, on s’aconsegueix l’energia potencial que es transformarà en cinètica a la baixada, la fricció que provoca pèrdues d’energia, motiu pel qual cada cresta per la que passa el vagó és més baixa que l’anterior, els sistemes hidràulic i magnètic de frenada, la forma i el material de les pistes i la fonamentació dels pilars que les sostenen. I ens hem adonat que siguin més grans o més petites, els principis de funcionament de les muntanyes russes sempre són els mateixos. Cliqueu si els voleu conèixer a partir de la nostra anàlisi de Shambala.

Per suposat, hem fet les corresponents proves de funcionament de totes les atraccions estudiades!

Veieu totes les fotos de l’activitat allotjades a flickr.com o al nostre e-spai a Facebook





Visita a la panificadora Silemabcn

27 01 2012

Quan vam entrar a la panificadora Silemabcn esperàvem una asèptica cadena de muntatge addicionant un munt de productes químics sobre el pa que fabriquen. Ens vam portar unes quantes sorpreses que van trencar els nostres esquemes previs sobre la inevitable baixa qualitat del pa industrial:

Màquines si. Només amb màquines es pot aconseguir la producció de prop de 100.000 baguetes/dia, a més d’altres especialitats de menys sortida (xapates, pa gallec, pa de pagès, etc).

Humans també: manipulant la massa, formant les barres, els croissants, fent els talls, portant els carros, … i fins i tot un forner dels de tota la vida treballant en les barres de pa rústic!!!

Matèries primeres controlades i percentatge mínim d’additius químics, la majoria dels quals es poden evitar per l’ús de massa mare (llevat natural fet per ells mateixos) i barreja de farina de blat amb farines d’altres cereals (espelta i sègol).

Procés llarg pels temps que corren: 20 minuts d’amassat, una primera fermentació curta de 30 minuts abans de la formació de les barres, una altra fermentació posterior de 2 hores dins d’una càmera amb temperatura i humitat controlades, i 15 minuts de cocció per detenir la fermentació. En total 4h des de l’amassat fins que el pa surt del forn, llest per la distribució als punts de venda on la darrera cocció de 15 minuts el deixarà apte per al consum.

Tampoc utilitzen tècniques de conservació que requereixen un gran consum energètic com la congelació. La producció diària està calculada en funció de la demanda prevista, les barres es distribueixen diàriament. La seva vida útil estimada és de 36 h des que es forma la massa fins que es cou al forn del punt de venda. Les que no es couen dins el temps estipulat es retornen a la panificadora i organitzacions de beneficència les aprofiten, ja que l’esgotament de la vida útil d’una barra de pa per al consumidor no vol dir que s’hagi fet malbé.

Sembla un procés bastant controlat per tal què la qualitat del pa sigui la millor possible. Aleshores …

Per què el seu pa també dura fresc tan poc temps? Perquè s’ajusten al que demanem els consumidors: pa recent, acabat de sortir del forn quan el comprem, amb crosta fina i poca molla. És que els consumidors som contradictoris a l’hora de demanar qualitat per el pa: volem que es conservi com el d’abans però volem menjar-lo sempre acabat de fer. Tampoc no volem que sigui compacte com el d’abans, el preferim tovet …

Per què el preu del seu pa és competitiu? Perquè els punts de venda són gestionats per ells mateixos. Els guanys globals de l’empresa no depenen només del pa sinó també d’altres productes: cafés, refrescs, etc. D’aquesta manera poden permetre’s un marge de benefici petit en un dels productes que més atreu la clientela diària. A més, el model empresarial Lean Management els permet reduir despeses amb un magatzem molt petit i gestionat diàriament.

Moltes gràcies, Agustin Tena i Emilia Castro per desvelar-nos els misteris del vostre procés de panificació. Aquesta visita ha estat molt profitosa i l’hem complementat amb una reunió posterior a la sala de juntes del nostre institut virtual, on hem parlat de pa, de gestió empresarial, de Geox, de Boc’n roll i d’Oliclak tot buscant una solució per al nostre repte FLL Food Factor.

Veieu les fotos d’aquesta activitat, allotjades a flickr.com





Premiats a les Jornades Científiques i Tecnològiques de L’H

10 06 2011

El projecte FLL Body Forward dels BellBot-G v.2.010: Disseny d’un sistema de microinjecció intel·ligent d’insulina ha agradat al jurat de les Jornades CT de L’Hospitalet. L’equip ha estat premiat a la categoria Biopol’H d’aquesta convocatòria. Aquest és l’àlbum de fotos:

El video oficial, el que va sortir a la TV de L’H es pot veure al canal de l’institut, però l’extraoficial és més divertit …

Amb aquest treball ens hem adonat que som capaços de trobar una solució a qualsevol gran problema descomposant-lo en petits problemes … i treballant en equip. Voliem dissenyar un sistema d’administració d’insulina que no fes mal, que fos automàtic, que permetés la despreocupació de l’usuari, que fos petit i còmode de portar, innocu per a la salut i per al medi ambient. Hem detectat problemes, hem posat en dubte les solucions actuals, hem investigat altres opcions i hem proposat solucions per a: 

Tractaments contra la diabetis
Actualment l’únic tractament per aquesta malaltia consisteix en l’administració d’insulina.

Vies d’administració d’insulina
Actualment la única via d’administració que garantitza la correcta funció de l’insulina és la subcutània.

Dispositius d’administració d’insulina
Utilitzar una matriu de microagulles permet injectar medicament via subcutània sense tocar els receptors del dolor. Les microagulles convencionals de silici són fràgils, cares i poc biocompatibles. Les de polímer SU-8 són patent espanyola, totalment biocompatibles i de fabricació més senzilla.

Comoditat i discreció del sistema
Proposem inserir la matriu de microgulles en la cara inferior d’un aparell quotidià: un rellotge per tal que el sistema no sigui un paràsit per a l’usuari.

Zones d’injecció
En principi el canell no és una bona zona d’injecció, però amb microagulles es pot injectar insulina sense perill d’arribar al múscul encara que el guix de la pell sigui mínim, i el retard en l’inici de l’acció del medicament es pot compensar amb el tipus d’insulina utilitzada.

Dipòsit i conservació de l’insulina
La liofilització permet conservar l’insulina a temperatura ambient i disminuir l’espai necessari en el cos del rellotge. Proposem un cartutx amb dos compartiments: un amb insulina liofilitzada i un altre amb aigua esterilitzada (kit de venda en farmàcia). L’insulina i l’aigua s’hauran de barrejar en la proporció adequada en el moment de la injecció.

Administració i dosificació. Monitorització de glucosa
La medició contínua del nivell de glucosa utilitzant un nanobiosensor introduït en un capil—lar sanguini a través d’una de les microagulles permetrà l’injecció exacta de medicament en funció de la necessitat real en cada instant.

Sistema intel—ligent d’injecció
L’aplicació de la tecnologia d’injecció de tinta (InkJet) Drop on Demand piezoelèctrica permet injectar el medicament a través de microagulles de manera intel—ligent en un espai mínim, controlat només per un xip.

Comunicació de dades
El sistema ha de permetre el canvi de mode rellotge a mode glucòmetre, el metge ha de rebre les dades automàticament via SMS, en cas d’emergència el sistema ha d’avisar automàticament als serveis d’urgència.

Subministrament d’energia
Un nanogenerador piezoelèctric pot proporcionar l’electricitat necessària a partir del pols de l’usuari en un espai mínim i sense elements tòxics. Seria necessària una petitisima bateria per, en el cas extrem de no detectar pols enviar la comunicació d’emergència.

Forma, aspecte i preu de l’aparell
Hi ha rellotges molt moderns que són tipus polsera. Utilitzant aquest concepte de disseny podríem disposar de més espai que en el cas dels rellotges de polsera tradicionals. Quant al preu, cal tenir en compte molts aspectes, però sobre tot, que la salut no té preu!

Els altres membres de l’equip: els professionals que ens han rebut amb seriositat i que ens han ajudat a proposar una solució factible al problema al qual vam decidir enfrontar-nos:

Jordi Jaumandreu, Responsable de l’Àrea de Projectes de Biopol’H, el parc de recerca biomèdica de l’Hospitalet. Va donar la primera empenta al projecte ajudant-nos a concretar el problema a resoldre i ens va posar en contacte amb
Ramon Alemany, Investigador del Laboratori de Recerca Traslacional de l’Institut Català d’Oncologia. Ens va explicar sobre les substàncies injectables i ens va posar en contacte amb
Isabel Amat, Directora de Desenvolupament Farmacèutic de Archivel Farma S.L. Ella i els seus col·laboradors (químics i farmacèutics) ens van parlar sobre les propietats de l’insulina, es van entusiasmar amb la nostra idea del rellotge-dispensador de medicaments i ens van donar idees per implementar-lo, com la de la liofilització.
Begoña Barnés, Infermera del CAP Bellvitge. Ens va explicar tot sobre les tècniques i pautes d’administració d’insulina. La seva descoberta de les investigacions sobre l’aplicació mèdica de la tecnologia d’injecció de tinta va ser determinant per al nostre projecte.
Alvaro Mata, Director de la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona. Ens va introduir en el món de la nanotecnologia i ens va donar idees sobre l’aplicació dels nanobiosensors i nanogeneradors.
Yolanda Atienza, Tècnic de sala blanca de la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona. Ens va explicar el procés de fabricació i les possibilitats dels microxips.

Moltes gràcies a tothom! … I a la First Lego League, per proposar-nos un repte que a priori no ens veiem capaços d’assolir i per demostrar-nos que la combinació dels coneixements amb l’aplicació conscient de l’enginy ens permet resoldre … el que calgui!





Debat sobre els residus nuclears a Areva Power Plant

5 06 2011

Per motius evidents, el Consell Verd del nostre institut va proposar que enguany la III cel·lebració curricular de la diada del medi ambient girés al voltant del tema de l’energia nuclear a tots els cursos i des de totes les matèries.

Després de superar infinitat de barreres tècniques, uns quants Tecno-Lògics de 1r i 2n de batxillerat hem aconseguit reunir-nos al reactor de la central nuclear d’Areva a SL per debatir sobre el tema dels residus radiactius d’alta activitat que es generen a les centrals nuclears. El nostre punt de partida ha estat el documental INTO ETERNITY sobre el primer cementiri nuclear “permanent” que ja s’està construïnt a Finlàndia. Aques és el recull gràfic de l’experiència.

Aquestes són les nostres descobertes i raonaments sobre el tema:

El problema de l’energia nuclear no és només el risc de fuites radiactives a les centrals nuclears. El problema dels residus d’alta activitat que s’hi generen no és menys important: ara mateix hi ha entre 200.000 i 300.000 tones de material radiactiu a les piscines de les centrals nuclears que s’han de contenir en llocs segurs (si és que existeixen) durant almenys … 100.000 anys!!!

El d’Onkalo és el primer, però l’emmagatzematge profun es planteja com a solució a molts paísos, inclús el nostre. Es tracta d’enterrar aquests residus en terrenys geològicament molt estables, posar múltiples barreres a la radiació i confiar que els nostres successors no els descobreixin o entenguin els missatges d’alarma que els deixarem.

Les barreres a la radiació proposades a Onkalo són multiples: ficar les barres de combustible gastat en recipients d’acer especial dins d’enormes contenidors cilíndrics de coure resistent a la corrossió. D’una sola peça, de 5 m x 1 m de diàmetre i  parets de 5 cm de gruix. Les tècniques de fabricació d’aquests recipients són especials per tal d’assegurar l’homegeïtat de l’estructura del material. L’estanqueïtat de la tapa del recipient de coure es pretén assegurar  mitjançant soldadura per feix d’electrons.

I tot això enterrat a 500 m de profunditat dins de tubs d’argila amb bentonita per protegir els contenidors metàl·lics de possibles filtracions d’aigua del subsól. Els tunels de treball seran omplerts també amb material especial.

Ens preguntem si val la pena una obra tan llarga (va començar als anys 70 i serà segellat cap el 2120), tants milers de millions d’euros (uns 3.000 milions) i 100.000 anys d’activitat radiactiva. Les incerteses sobre la resistència d’aquesta obra durant tant de temps són evidents: cap obra humana ha resistit tant de temps. A més, la capacitat d’aquest abocador és limitada, 11.000 tones de residus, els generats només a les centrals finlandeses. Quan es segelli s’hauran de construir més.

Som conscients que les renovables no poden garantitzar les nostres enormes necessitats energètiques i confiem, encara que amb reserves, que algun dia la fussió nuclear sigui possible i permeti deixar de produir residus radiactius, encara que dels que ja tenim i dels que encara continuem produint no ens podem lliurar. De tota manera, la millor energia és la que no es consumeix, qualsevol solució ha de passar pel seu consum racional!!!





2ª trobada TecnoLògicVirtual

27 05 2011

Aquesta tarda #tecbell treia fum amb els nostres infinits problemes tècnics. Malgrat això, uns quants Tecno-Lògics hem aconseguit trobar-nos al món virtual d’Espurnik. Inclús hem pogut arrivar fins a l’illa de l’Institut Bellvitge i “estrenar” el nostre institut virtual. Aquest és el recull gràfic de l’experiència

Ja se sap que els començaments sempre són complicats… Però li treurem profit!





1ª trobada TecnoLògicVirtual

24 03 2011

Ahir a la tarda, previ esdeveniment publicat a Facebook, vam fer la nostra primera trobada a Second Life. El lloc escollit va ser el Wellcome Center of Dell Island: agradable, solitari i amb permís per fer les nostres primeres pràctiques de construcció d’objectes 3D.

Vam comprobar que això de la interacció virtual és complicat, alguns ordinadors no van respondre, algú es va perdre, d’altres es van transformar en ous … És difícil coincidir tots els que estem preparant el debat virtual sobre la resistència sísmica de les estructures: alumnes de Tecnologia Industrial 1 i 2 i exalumnes estudiants de diferents enginyeries. Poc a poc ens anirem sortint, de moment estem omplint l’etiqueta #tecbell al Twitter de reflexions molt interessants sobre el tema.

Us deixo un parell de videos fets amb una excel·lent aplicació 2.0: screenr. La meva inexperiència es nota, els propers sortiran millor …


Veieu la resta d’entrades referents a aquesta activitat >>>





Plataforma de Nanotecnologia

3 12 2010

Els grans del nostre equip FLL hem al·lucinat a la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona amb les explicacions i idees del seu director Alvaro Mata i la visita tècnica a la sala blanca amb la Yolanda Atienza …

Ions, electrons, mostres micromètriques que només es veuen a la pantalla de l’ordinador, cèl·lules perseguint bacteris, tècniques de fabricació de circuits integrats, microscopis electrònics, accelerador de partícules, … i fins i tot, alguna idea per al biosensor del nostre projecte.





Visita a Archivel Farma

11 11 2010

Els grans del nostre equip FLL hem visitat Archivel Farma, empresa dedicada a la recerca de vacunes per a la tuberculosi. La Dra. Isabel Amat i dues de les seves col·laboradores ens han explicat coses molt interessants sobre qüestions relacionades amb el nostre projecte FLL … i fins i tot ens han donat idees de disseny !!!





Jornades Científiques i Tecnològiques

16 06 2010

Enguany hem participat a les 11es Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet amb el nostre projecte FLL: “El sistema de bicicleta pública més òptim per a la nostra ciutat“. L’equip s’ha anat reduïnt poc a poc fins a quedar amb l’esencial: David Capilla, David Manjón i Adrian Mejía. Hem aconseguit una Menció, reconeixement al nostre treball. FELICITATS!





Visita al parc eòlic de la Serra de Rubió

2 06 2010

Els alumnes de 3r d’ESO han visitat un dels 25 parcs eòlics de Catalunya, el de la serra de Rubió, a Igualada on entremig de camps de conreu, 50 aerogeneradors de 1.500 kW cada un poden produir electricitat neta per 50.000 habitatges.

Els aerogeneradors són monstres mecànics de 117,40 m d’alçada, pesen 200 tones cada un, el perímetre de la base: 13,5 m. Cada aspa medeix 37,4 m i pesa 6,8 tones. La gòndola és tan gran com un autocar de 2 pisos … Impressionants!





Expedició a l’ETAP de sant Joan Despí

27 04 2010

Avui hem visitat amb els nois i noies científics i tecnològics de l’institut Bellvitge l’estació de tractament d’aigua potable (potabilitzadora) que abasteix entre d’altres, la nostra ciutat. L’activitat ha estat, com no, molt interessant. Per diferents motius …

Perque hem anat junts alumnes de diferents cursos amb (+o-) els mateixos interessos.
Perque hem fet una bona excursió pel parc agrari del Baix Llobregat (sota un sol de justícia, per cert).
Perque ens hem assabentat de tot el procés que segueix l’aigua des que es capta al riu Llobregat fins que arriba a la nostra aixeta, de la diferència entre una potabilitzadora i una depuradora, de les diferències entre l’aigua del Llobregat i del Besòs, de la importància de no malgastar l’aigua, …
Perque fins i tot hem fet esports d’aventura a la tornada.





Taller Robòtic de 1r d’ESO

8 04 2010

Els alumnes de 1r d’ESO han superat avui els reptes proposats pel Citilab al taller Aula Robòtica amb Lego… Uns feres de la programació, tenim una bona cantera !!! Potser el proper equip First Lego League de l’Institut Bellvitge surti d’aqui.





Premiats a les 10es Jornades Científiques i Tecnològiques

17 06 2009

El treball sobre Aprofitament de l’aigua de pluja per capturar les nostres emissions de CO2de l’equip First Lego League de l’IES Bellvitge ha estat premiat a la categoria Agenda 21 a les 10es Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet. Felicitats, equip!

Premiats a les 10es Jornades CientificoTecnològiques de L'H

Jornades CientificoTecnològiques de L'H. Presentació del treball

Encara que la presentació del treball podia haber sortir millor, va estar bona idea fer-la en forma de debat combinant els idiomes dels diferents participants: catalá, anglès i fins i tot, àrab! Gràcies, Abdel i Osama per la traducció.





Museu AGBAR, a Cornellà

27 05 2009

Els alumnes de 4t d’ESO hem anat al museu de les aigües, ubicat a les instal·lacions de la Central Cornellà, construïda al 1909 per a la captació i elevació de l’aigua de l’aqüífer del riu Llobregat. L’edifici és una joia de l’arquitectura modernista, envoltat d’un immens jardí.

Leer el resto de esta entrada »





Premiats a la Festa de l’Enginy

17 05 2009

Dissabte 16 de maig es va cel·lebrar a la UPC la Festa de l’Enginy, un acte de reconeixement del talent científic de 92 estudiants de secundària de tota Catalunya, dins el programa Enginycat d’impuls a les enginyeries i les vocacions cientificotècniques. L’acte va estar presidit pel President de la Generalitat José Montilla i va comptar amb la presència del Conseller Josep Huguet i del Rector de la UPC Antoni Giró. veure la nota de premsa >>

els premiats i les autoritats

Quatre membres del nostre equip First Lego League 2008 van estar reconegudes pel seu projecte sobre aplicacions de les energies renovables als edificis d’habitatges de Bellvitge, premiat l’any a passat  a la First Lego League i a les Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet: Roser Grimao, Anna Notario, Noemí Sanjurjo i Qi Zhu.

RoserxAnnaNoemixQi

FELICITATS NOIES, us ho mereixeu!!!
Premiats a la Festa de l'Enginy





Fantàstic, al·lucinant, increíble!!! One, Two, Three…LEGOOOOO!!!!!

5 05 2009

Com explicar aquesta experiència? 52 equips de tot el món, les grades a punt de derrumbar-se a la final entre Brasil i la Xina, 16 premis i cap nominació per a cap dels 6 equips espanyols, uns robots increíbles, d’aquells que veus a internet i penses que mai estaran al teu abast … i han estat competint amb nosaltres!

Amics, amics, molts amics: l’entrenador dels Mandrack Reborn del Brasil, al qual vam coneìxer només arrivar a l’aeroport de Copenhague, els companys de l’equip Robo Giants d’Arabia Saudita, que ens van demanar discuples perquè a la primera ronda de competició no van aconseguir la missió que ens haguès donat 40 punts a nosaltres, els holandesos Windcracht7, companys dels Polar Bears, els 25 francesos On Sème que estaven a tot arreu, els petitets Sizars de Korea …

Els companys dels equips espanyols: Segadors de N’APS, FM CityLab, Coin-2, Robo Wall.es i Super Dupers, la visita d’en Javier Méndez, entrenador dels Tecnorois a la seva tornada d’Atlanta, la trobada amb els organitzadors i els voluntaris: David Serra, Jordi Albó, Francesc Constans …

La visita del príncep de Dinamarca i la presència del ministe d’educació danés ens van fer entendre que això no és un joc. Per cert, el nostre ministre o el nostre conseller saben què és aixó de la First Lego League?

el princep de Dinamarca el ministre d'educació

I un mestre de cerimònies -Paul Sleem- fantàstic! One, Two, Three, … LEGOOOOOOO!!!!!!!

Paul Sleem, el mestre de cerimònia





TEeTI a la facultat de Física

22 04 2009

El 15 d’abril els alumnes de Batxillerat Tecnològic de l’IES Bellvitge vam realitzar un Taller d’Enginyeria Electrònica i Tecnologia de la Informació, organitzat pel departament d’electrònica de la facultat de Física de Barcelona: Els sentits de l’automòbil.

TEeTI_1 Leer el resto de esta entrada »





El millor projecte … de tota Espanya!!!

1 02 2009

El nostre projecte per a capturar CO2 i aprofitar l’aigua de pluja a la nostra ciutat, tot establint connexions climàtiques amb altres comunitats d’arreu del món amb problemes de sequera i inclús de manca de pluja ha agradat als jutges de la First Lego League. La presentació en forma de debat entre diferents representants de la ciutat, en la qual han participat tots els membres de l’equip, ha estat fantàstica.

LA FLL HA SORTIT A L’INFORMATIU TV3. ELS DE GROC SOM NOSALTRES, I EL ROBOT QUE CAPTURA EL CO2, EL NUCLI DE GEL I PORTA TOT A L’ICEBERG, EL NOSTRE

premi

Els jutges han marcat la casella “Excelente” en TOTS els ítems de valoració del projecte (i n’hi havia uns quants):

  • El problema se explica de manera clara y concisa.
  • Citan varias fuentes de información, incluyendo la comunicación con profesionales.
  • El impacto del problema fue examinado a fondo y aplicado en la solución.
  • Investigaron las tecnologías existentes y las aplicaron en la solución.
  • Demuestran un entendimiento completo de términos técnicos.
  • La solución se describe de manera concisa y trata el problema con claridad.
  • Existen datos substanciales que apoyan la solución propuesta.
  • La solución es innovadora y aplica los conocimientos de la ciencia y la tecnología.
  • Compartieron su proyecto, investigación o solución con otros.
  • Presentación organizada con un comienzo, mitad y final organizado.
  • Todos los miembros del equipo han participado.
  • Respuestas completas a las preguntas de los jueces.
  • La colaboración del grupo no tiene interrupciones.
  • Ayudas visuales escogidas con cuidado, material de apoyo claro que agregan a la presentación.
  • Uso excelente de la creatividad en la presentación. No hay errores evidentes. Fue practicada.
  • Excelente manejo del tiempo.
  • No tuvieron dificultades técnicas.

El dia no ha començat molt bé: un trocet del robot  que se sortia de la base…

…ha obligat a refer la programació de les missions

Malgrat els nervis i que la sensació ha estat dolenta, hem aconseguit més punts que a la primera competició

Els jutges ens han felicitat pel nostre projecte científic

Somos … UNOOOOO!!! esperant la presentació del projecte tècnic

El dia ha estat dur, però ens hem anat amb la satisfacció d’haber resolt un repte, i d’haber-ho resolt BË

I per acabar, la conclusió del nostre projecte:conclussio

FELICITATS, equip IES Bellvitge.  El nostre agraïment a tots els professionals, professors i companys que ens han permés aconseguir aquest premi.





Estem fabricant la peça

19 12 2008

Per fi hem passat dels plànols al material. Estem al LPR Blaise Pascal, a Marsella, fabricant la peça. A partir d’una barra d’alumini i aplicant diferents operacions en una fresadora estem fent diferents proves abans de la definitiva.

imgp3284

Cada operacio necessita una fresa diferent: per definir l’origen, per desbastar el material, per polir, per foradar…

imgp3281

Hem fet videos pero els francesos son molt estrictes i no ens deixen accedir al youtube per penjar-los. Aixo quan tornem a Barcelona.

Dani i Carol, des de Marsella





L’IES Bellvitge cap a la final FLL Spain

14 12 2008

Ho hem aconseguit!
Ser un dels 8 equips premiats a la FLL Barcelona és  la recompensa a tot el nostre treball i l’oportunitat de millorar-lo. L’1 de febrer estarem a la finall FLL Spain! I encara ho farem millor.

premi1

Estem contents: hem resolt un repte, hem patit i ens ho hem passat bé, hem treballat en equip.

I no ens ho podem creure: dels 46 equips hem quedat els 5ès en la competició robòtica. I això que, per un problema tècnic i de nervis, només hem pogut fer la meitat de les missions que teníem preparades.








Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.

%d bloggers like this: