Ahir va acabar la nostra participació a la FLL 2011-12. Felicitats, Bellbot-G’s per la professionalitat mostrada, gràcies als nostres acompanyants de luxe i a tots aquells que ens han ajudat al llarg del tortuós camí que ens va permetre trobar una solució per allargar de manera sostenible la vida útil del pa comú.
Aquest és el nostre àlbum de fotos:
I el recopilatori de tota la feina prèvia: des que l’equip tenia 10 membres fins a l’assaig general davant les famílies i la dire de l’institut, passant per les visites de l’Elena, l’ajuda del Miquel, la visita a Silemabcn i les nostres reunions virtuals a Espurnik.
Quan vam entrar a la panificadora Silemabcn esperàvem una asèptica cadena de muntatge addicionant un munt de productes químics sobre el pa que fabriquen. Ens vam portar unes quantes sorpreses que van trencar els nostres esquemes previs sobre la inevitable baixa qualitat del pa industrial:
Màquines si. Només amb màquines es pot aconseguir la producció de prop de 100.000 baguetes/dia, a més d’altres especialitats de menys sortida (xapates, pa gallec, pa de pagès, etc).
Humans també: manipulant la massa, formant les barres, els croissants, fent els talls, portant els carros, … i fins i tot un forner dels de tota la vida treballant en les barres de pa rústic!!!
Matèries primeres controlades i percentatge mínim d’additius químics, la majoria dels quals es poden evitar per l’ús de massa mare (llevat natural fet per ells mateixos) i barreja de farina de blat amb farines d’altres cereals (espelta i sègol).
Procés llarg pels temps que corren: 20 minuts d’amassat, una primera fermentació curta de 30 minuts abans de la formació de les barres, una altra fermentació posterior de 2 hores dins d’una càmera amb temperatura i humitat controlades, i 15 minuts de cocció per detenir la fermentació. En total 4h des de l’amassat fins que el pa surt del forn, llest per la distribució als punts de venda on la darrera cocció de 15 minuts el deixarà apte per al consum.
Tampoc utilitzen tècniques de conservació que requereixen un gran consum energètic com la congelació. La producció diària està calculada en funció de la demanda prevista, les barres es distribueixen diàriament. La seva vida útil estimada és de 36 h des que es forma la massa fins que es cou al forn del punt de venda. Les que no es couen dins el temps estipulat es retornen a la panificadora i organitzacions de beneficència les aprofiten, ja que l’esgotament de la vida útil d’una barra de pa per al consumidor no vol dir que s’hagi fet malbé.
Sembla un procés bastant controlat per tal què la qualitat del pa sigui la millor possible. Aleshores …
Per què el seu pa també dura fresc tan poc temps? Perquè s’ajusten al que demanem els consumidors: pa recent, acabat de sortir del forn quan el comprem, amb crosta fina i poca molla. És que els consumidors som contradictoris a l’hora de demanar qualitat per el pa: volem que es conservi com el d’abans però volem menjar-lo sempre acabat de fer. Tampoc no volem que sigui compacte com el d’abans, el preferim tovet …
Per què el preu del seu pa és competitiu? Perquè els punts de venda són gestionats per ells mateixos. Els guanys globals de l’empresa no depenen només del pa sinó també d’altres productes: cafés, refrescs, etc. D’aquesta manera poden permetre’s un marge de benefici petit en un dels productes que més atreu la clientela diària. A més, el model empresarial Lean Management els permet reduir despeses amb un magatzem molt petit i gestionat diàriament.
Moltes gràcies, Agustin Tena i Emilia Castro per desvelar-nos els misteris del vostre procés de panificació. Aquesta visita ha estat molt profitosa i l’hem complementat amb una reunió posterior a la sala de juntes del nostre institut virtual, on hem parlat de pa, de gestió empresarial, de Geox, de Boc’n roll i d’Oliclak tot buscant una solució per al nostre repte FLL Food Factor.
Veieu les fotos d’aquesta activitat, allotjades a flickr.com
Per al nostre robot FLL v.2.012 hem partit del xassís bàsic proposat al llibre Winning Design! Lego Mindstorms NXT Design Patterns for Fun and Competition, de James J. Trobaugh. Un bon xassís rígid i estable, vestit amb el que està donant de si l’enginy dels Bellbot-G’s per assolir el repte!
Aquest és el resultat un cop muntat el tercer motor, els sensors de llum i de contacte, les barres auxiliars de rigidització i els acoblaments de les peces específiques per a les diferents missions:
Malgrat la seva rebeldia en el compliment d’algunes missions, se’n surt bastant bé en algunes altres. Els vídeos fets amb el mòbil no puc pujar-los a youtube, això és tot el que tinc de moment. Ens queda poc temps, però anem avançant!
Felicitats, nois. Esteu fent una bona feina!!!
Atenció al pa! Que estem investigant la manera de minimitzar els seus problemes de conservació …
Després d’un període ple de dubtes raonables per part de l’entrenadora … els bellBOT-G tornarem a participar a la First Lego League !!!
El repte d’enguany, Food Factor ens farà prendre consciència, investigar el tema de la seguretat alimentària i adonar-nos de la seva complexitat.
El treball del nostre robot consisteix a fer passar diferents aliments per algunes de les etapes que recorren fins a arribar al nostre estòmac, tot evitant o resolent el problema de la contaminació.
Cliqueu sobre la imatge del tauler de joc per veure’l bé mentre no el tinguem totalment muntat, llegiu el què se n’s demana que faci el robot i veieu-lo en vídeo clicant a la imatge de sota.
El projecte FLL Body Forward dels BellBot-G v.2.010: Disseny d’un sistema de microinjecció intel·ligent d’insulina ha agradat al jurat de les Jornades CT de L’Hospitalet. L’equip ha estat premiat a la categoria Biopol’H d’aquesta convocatòria. Aquest és l’àlbum de fotos:
Amb aquest treball ens hem adonat que som capaços de trobar una solució a qualsevol gran problema descomposant-lo en petits problemes … i treballant en equip. Voliem dissenyar un sistema d’administració d’insulina que no fes mal, que fos automàtic, que permetés la despreocupació de l’usuari, que fos petit i còmode de portar, innocu per a la salut i per al medi ambient. Hem detectat problemes, hem posat en dubte les solucions actuals, hem investigat altres opcions i hem proposat solucions per a:
Tractaments contra la diabetis
Actualment l’únic tractament per aquesta malaltia consisteix en l’administració d’insulina.
Vies d’administració d’insulina
Actualment la única via d’administració que garantitza la correcta funció de l’insulina és la subcutània.
Dispositius d’administració d’insulina
Utilitzar una matriu de microagulles permet injectar medicament via subcutània sense tocar els receptors del dolor. Les microagulles convencionals de silici són fràgils, cares i poc biocompatibles. Les de polímer SU-8 són patent espanyola, totalment biocompatibles i de fabricació més senzilla.
Comoditat i discreció del sistema
Proposem inserir la matriu de microgulles en la cara inferior d’un aparell quotidià: un rellotge per tal que el sistema no sigui un paràsit per a l’usuari.
Zones d’injecció
En principi el canell no és una bona zona d’injecció, però amb microagulles es pot injectar insulina sense perill d’arribar al múscul encara que el guix de la pell sigui mínim, i el retard en l’inici de l’acció del medicament es pot compensar amb el tipus d’insulina utilitzada.
Dipòsit i conservació de l’insulina
La liofilització permet conservar l’insulina a temperatura ambient i disminuir l’espai necessari en el cos del rellotge. Proposem un cartutx amb dos compartiments: un amb insulina liofilitzada i un altre amb aigua esterilitzada (kit de venda en farmàcia). L’insulina i l’aigua s’hauran de barrejar en la proporció adequada en el moment de la injecció.
Administració i dosificació. Monitorització de glucosa
La medició contínua del nivell de glucosa utilitzant un nanobiosensor introduït en un capillar sanguini a través d’una de les microagulles permetrà l’injecció exacta de medicament en funció de la necessitat real en cada instant.
Sistema intelligent d’injecció
L’aplicació de la tecnologia d’injecció de tinta (InkJet) Drop on Demand piezoelèctrica permet injectar el medicament a través de microagulles de manera intelligent en un espai mínim, controlat només per un xip.
Comunicació de dades
El sistema ha de permetre el canvi de mode rellotge a mode glucòmetre, el metge ha de rebre les dades automàticament via SMS, en cas d’emergència el sistema ha d’avisar automàticament als serveis d’urgència.
Subministrament d’energia
Un nanogenerador piezoelèctric pot proporcionar l’electricitat necessària a partir del pols de l’usuari en un espai mínim i sense elements tòxics. Seria necessària una petitisima bateria per, en el cas extrem de no detectar pols enviar la comunicació d’emergència.
Forma, aspecte i preu de l’aparell
Hi ha rellotges molt moderns que són tipus polsera. Utilitzant aquest concepte de disseny podríem disposar de més espai que en el cas dels rellotges de polsera tradicionals. Quant al preu, cal tenir en compte molts aspectes, però sobre tot, que la salut no té preu!
Els altres membres de l’equip: els professionals que ens han rebut amb seriositat i que ens han ajudat a proposar una solució factible al problema al qual vam decidir enfrontar-nos:
Jordi Jaumandreu, Responsable de l’Àrea de Projectes de Biopol’H, el parc de recerca biomèdica de l’Hospitalet. Va donar la primera empenta al projecte ajudant-nos a concretar el problema a resoldre i ens va posar en contacte amb Ramon Alemany, Investigador del Laboratori de Recerca Traslacional de l’Institut Català d’Oncologia. Ens va explicar sobre les substàncies injectables i ens va posar en contacte amb Isabel Amat, Directora de Desenvolupament Farmacèutic de Archivel Farma S.L. Ella i els seus col·laboradors (químics i farmacèutics) ens van parlar sobre les propietats de l’insulina, es van entusiasmar amb la nostra idea del rellotge-dispensador de medicaments i ens van donar idees per implementar-lo, com la de la liofilització. Begoña Barnés, Infermera del CAP Bellvitge. Ens va explicar tot sobre les tècniques i pautes d’administració d’insulina. La seva descoberta de les investigacions sobre l’aplicació mèdica de la tecnologia d’injecció de tinta va ser determinant per al nostre projecte. Alvaro Mata, Director de la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona. Ens va introduir en el món de la nanotecnologia i ens va donar idees sobre l’aplicació dels nanobiosensors i nanogeneradors. Yolanda Atienza, Tècnic de sala blanca de la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona. Ens va explicar el procés de fabricació i les possibilitats dels microxips.
Moltes gràcies a tothom! … I a la First Lego League, per proposar-nos un repte que a priori no ens veiem capaços d’assolir i per demostrar-nos que la combinació dels coneixements amb l’aplicació conscient de l’enginy ens permet resoldre … el que calgui!
Aquestes són totes les fotos que he pogut recopilar dels BellBOT-G a la competició FLL Barcelona 2010. Podeu descarregar-les al flickr clicant sobre la imatge.
Felicitats! Una tasca ben feta que encara no ha acabat … I gràcies als acompanyants de luxe que ens van fer costat el 19 de desembre de 2010!
Diumenge 19 de desembre, a la competició FLL Barcelona haurem de demostrar que hem treballat de valent. Uns quants des de finals del curs passat, d’altres des de l’octubre. Tenim bons programadors, bons constructors, bons investigadors … Som un EQUIP!
El nostre robot és la canya! Poc a poc hem aconseguit domesticar-lo i, si les connexions elèctriques, els sensors i els nervis no fallen, podem arribar a 390/400 punts!
Buscant solució a la por a les injeccions hem acabat dissenyant un sistema intel·ligent de microinjecció d’insulina … EN UN RELLOTGE! Utilitzant nanobiosensors, tecnologies d’injecció de tinta i fins i tot aeroespacials!
Nuestros compañeros FLL Kypi 7.0 son unos craks. Ya han hecho la competición regional en Punta Arenas y han conseguido … tres copas !!! F.E.L.I.C.I.D.A.D.E.S. Muchísima suerte el 4 de diciembre en la competición nacional chilena. A ver si esto se pega!
Qui ha dit que els joves no teniu capacitat per enfrontar-vos als problemes? Que no sou capaços d’assumir responsabilitats? Que sou individualistes? Que tecnològicament no esteu a l’alçada de …? M.O.T.I.V.A.C.I.Ó. Ara ja sabeu que JUNTS podeu arrivar allà on vulgueu. Quin Orgull!!!
Felicitats de part de TOTA la gent que va comprobar ahir a CosmoCaixa la vostra tenacitat i esperit d’equip. Cap presentació assajada haguès pogut superar la demostració espontània de professionalitat que vau fer ahir.
Cliqueu sobre la foto de l’equip per veure al nostre espai Tecno-Lògic del facebook totes les que vam fer ahir … treballant i fent tonteries pel CosmoCaixa. Com ha de ser!
Via TechBrick.com he trobat aquesta aplicació que calcula les puntuacions obtingudes en els entrenaments Body Forward … Amb cronòmetre i tot! A més, cada missió té un apartat info recordatori del què s’ha de fer (en castellà). De tota manera, deixo aquí el link al VÍDEO i al DOCUMENT OFICIAL de les missions.
Veure el què fan els altres no és necessàriament “espionatge industrial”. A la competició FLL veureu de tot: hi ha veritables monstres i robots ben senzillets. L’important és tenir clara l’estructura bàsica i anar-la modificant en funció del què volem que faci el nostre robot i de les nostres possibilitats.
Cliqueu sobre els nostres robots FLL per veure’ls amb detall
Avui s’ha alliberat el repte FLL d’enguany: Body Forward. Ja sabem com serà el tauler de joc i amb quines missions ens haurem de barallar. Una bona manera de començar el curs per al nostre equip!
Clicant sobre el tauler de joc accedirem a tot el que ens cal saber sobre el repte (projecte científic i missions robòtiques)
L’equip robòtic Bellvitge 2010 es va posar en marxa el mes de maig. Aqui teniu les primeres fotos i videos de la nostra feina. Encara que cada cop és més difícil aconseguir que els robots facin allò que volem, hem avançat. Humans i robots ens retrobarem després de vacances.
Això es pot millorar, i es millorarà. Veieu el seguidor de línia d’uns companys
Diumenge 21 de febrer es va cel·lebrar la final de Espanya FLL a CosmoCaixa. Hi van arribar 24 equips. Cares conegudes: Robocracks, Coin 2, SuperDupers, FMC … Alguns van aconseguir premi i d’altres no. No importa, el premi és haber estat de nou un d’els 170 equips que hem participat enguany (a Espanya, perque el total als 53 països participants ni se sap).
Enguany hem tornat a participar amb un equip de 6 alumnes de 1r de batxillerat. Hem treballat de valent, però no podrem continuar perquè no hem obtingut cap premi, encara que l’experiència ha tornat a ser fantàstica. Fins l’any vinent i mooooltes felicitats als 8 equips premiats!
L’equip: Juan Gutierrez, Rocio Laso, Cristhian Allauca, David Capilla, David Manjón, Adrian Mejia, Carolina Crespo (entrenadora).
Dia intens: 42 equips, 3 rondes de competició robòtica, entrenaments al PIT, presentació dels projectes tècnic i científic. Gràcies, amics qui heu estat avui fent-nos costat!!!
El repte d’enguany: Smart Move (Transport Intel·ligent). La nostra solució: El sistema de bicicleta pública més òptim per a la nostra ciutat és realment intel·ligent: bicicleta gratuïta, segura, hipersostenible, per a tothom no és una utopia, ÉS POSSIBLE !!!!
No hem inventat res; hem fet una llista de les nostres necessitats, hem parlat amb entessos en la matèria, hem analitzat mooooolts sistemes i projectes de bicicleta pública i de sistemes de control, hem deixat volar la nostra imaginació i ens ha sortit una fantàstica combinació de:
Biometria, GPS, PIN, per garantir la seguretat i el control del sistema
Aparcaments verticals intel·ligents i modulars que caben en qualsevol lloc
GSM, vehicles elèctrics i inserció social per garantir la disponibilitat de bicicletes
Producció fotovoltaica de tota l’energia necessària
Bicicletes robustes, còmodes, boniques i segures
Servei públic i gratuït PER A TOTHOM, inclús els nens, la gent gran i els disminuïts físics
Prestació del servei també a les bicicletes particulars
Tot són avantatges. Qui no s’animaria a anar en bici si el nostre Ajuntament implementés aquestes idees en la imminent posada en marxa del servei de bicicleta pública a l’Hospitalet?
Com explicar aquesta experiència? 52 equips de tot el món, les grades a punt de derrumbar-se a la final entre Brasil i la Xina, 16 premis i cap nominació per a cap dels 6 equips espanyols, uns robots increíbles, d’aquells que veus a internet i penses que mai estaran al teu abast … i han estat competint amb nosaltres!
Amics, amics, molts amics: l’entrenador dels Mandrack Reborn del Brasil, al qual vam coneìxer només arrivar a l’aeroport de Copenhague, els companys de l’equip Robo Giants d’Arabia Saudita, que ens van demanar discuples perquè a la primera ronda de competició no van aconseguir la missió que ens haguès donat 40 punts a nosaltres, els holandesos Windcracht7, companys dels Polar Bears, els 25 francesos On Sème que estaven a tot arreu, els petitets Sizars de Korea …
Els companys dels equips espanyols: Segadors de N’APS, FM CityLab, Coin-2, Robo Wall.es i Super Dupers, la visita d’en Javier Méndez, entrenador dels Tecnorois a la seva tornada d’Atlanta, la trobada amb els organitzadors i els voluntaris: David Serra, Jordi Albó, Francesc Constans …
La visita del príncep de Dinamarca i la presència del ministe d’educació danés ens van fer entendre que això no és un joc. Per cert, el nostre ministre o el nostre conseller saben què és aixó de la First Lego League?
I un mestre de cerimònies -Paul Sleem- fantàstic! One, Two, Three, … LEGOOOOOOO!!!!!!!
Estar premiats a la final d’Espanya de la First Lego League ens va donar opció a continuar el nostre treball participant a l’Open European Champonship, a Copenhague. Només dues places per a equips espanyols i un sorteig ens va deixar fora. Oooooh!
Però al final, molt al final, l’organització ha aconseguit que 6 equips espanyols hi puguem participar. Agraïm l’eforç que això ha suposat, no defraudarem!
i l’AMPA del nostre institut ens han ajudat econòmicament, volem agrair el seu recolçament al nostre treball. Millor no anomenar als que ens han donat l’esquena. Malgrat ells, els dies 2 i 3 de maig defensarem el nostre projecte i competirem amb el nostre robot a nivell internacional. L’experiència serà inoblidable!
A Copenhague ens tornarem a trobar els companys dels equips premiats a la final nacional:
Felicitats de part de 
El repte ha estat alliberat. Cal començar a treballar.
i l’AMPA del nostre institut ens han ajudat econòmicament, volem agrair el seu recolçament al nostre treball. Millor no anomenar als que ens han donat l’esquena. Malgrat ells, els dies 2 i 3 de maig defensarem el nostre projecte i competirem amb el nostre robot a nivell internacional. L’experiència serà inoblidable!
A Copenhague ens tornarem a trobar els companys dels equips premiats a la final nacional:
Darrers comentaris