la conclusió del nostre projecte FLL

SABIES QUE …

SI APROFITESSIM L’AIGUA DE LA PLUJA A L’HOSPITALET PODRÍEM REDUIR ELS IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC?

1/6 part d’aquesta aigua abastiria les necessitats dels arbres necessaris per a captar de manera natural les 1.400.000 tones de CO2 que emetem a l’any.

LA SOLUCIÓ ALS PROBLEMES ESTÀ EN LA UNIÓ DE LES IDEES I ELS CONEIXEMENTS DE MOLTA GENT

connexió climàtica entre L’H i Katwijk

Hem establert contacte amb l’equip FLL Polar Bears de Katwijk, a Holanda. El problema al qual s’enfronten amb el seu projecte està relacionat amb el nostre: la captació i acumulació de l’aigua de pluja per tal de minimitzar els efectes de les plujes violentes i aprofitar aquesta aigua en els llargs períodes de sequera.

Potser el destí final d’aquesta aigua no sigui el mateix en el seu cas que en el nostre, però està clar que a Holanda també tenen problemes amb l’aigua.

A Holanda la competició First Lego League s’inicia aquest dissabte, 29 de novembre. Molta sort, companys Polar Bears !!!

perdrem la zona agrària de L’H?

Sembla ser que la zona amb la qual comptàvem per a minimitzar els impactes del canvi climàtic a l’Hospitalet ens la volen treure. Més lloc no urbanitzat a la ciutat no queda, però com a teòrics salvadors climàtics no hem de perdre l’esperança, hi ha altres llocs per materialitzar el nostre projecte com per exemple els nussos d’autopistes.

Nois i noies, perdoneu-nos per no ser capaços de respectar ni de preservar el poquet que ens quedaba dels orígens agricoles de la vostra ciutat, per destroçar la herència natural que us havíem de deixar. Tot en pro de l’especulació urbanística, apreneu de les nostres errades. Hi ha molta gent en contra, esperem que les protestes serveixin per alguna cosa. A la web de l’Associació de Veïns de Bellvitge trobareu un munt d’informació sobre aquest tema >>

el cicle de l’aigua

Si cal buscar solucions per adaptar-nos a la sequera cal conèixer el cicle de l’aigua, tant el cicle natural com el cicle humanitzat. Heu de saber què són i de què depenen l’evaporació, l’evapotranspiració, la condensació, la precipitació, els aqüífers, la vegetació, … i recordeu que el cicle humanitzat està molt ben explicat al document Guia de l’aigua a l’Hospitalet

I us recomano que feu una ullada a la Nova Edició 2008 de l’Informe Planeta Vivo de WWF (Fondo Mundial para la Naturaleza). Entre d’altres, dona dades preocupants com què Espanya ocupa el 5è lloc a escala mundial en “petjada hídrica” (amb la poca aigua que tenim!!!).

Obtenir aigua a partir de l’aire

Tafanejant per la zarxa he trobat artilugis diversos què, segons diuen, permeten obtenir aigua a partir de l’aire. Feu-los una ullada i a veure si ens inspiren. Si trobo més coses les aniré afegint aquí, però de moment pareu atenció a aquests.

A mi personalment m’emociona el Watair per la seva simplicitat i, fins i tot, estètica. Penso que val la pena esforçar-se en entendre com funciona, ja què, segons els seus dissenyadors, uns arquitectes israelians, no li cal cap aportació d’energia per a aconseguir 1,5 L d’aigua / m² de captador. A més, dona ombra, evita la pèrdua d’aigua del sol per evaporació, ocupa poc espai de terra, pot captar aigua per dins i per fora, de condensació i de pluja, segons diuen funciona en gairebé qualsevol entorn, pot servir com a suport a pannells fotovoltaics, és desmuntable, no li cal una estructura de suport complicada, pot estar suportada pels mateixos arbres, bla bla bla. Tot semblen avantatges!

per què establir connexions climàtiques amb els refugiats saharauis

• Perquè establir connexions climàtiques amb una comunitat sense els nostres mitjans tecnològics ens forçarà a buscar una solució que no requereixi, com sempre, l’ús de tecnologies sofisticades que pretenen solucionar el canvi climàtic amb més emissions de gasos hivernacle.
• Perquè el problema de la sequera, la manca d’aigua potable i la desertització la patim tots. Nosaltres per la nostra mala gestió dels nostres recursos, ells per la seva situació geogràfica i potser també per la mala gestió dels seus recursos per part dels altres.
• Perquè 200.000 persones que van ser espanyoles viuen abandonades al desert en campaments provisionals des de fa més de 30 anys, exiliats a Argelia perque la seva terra està ocupada pel Marroc. Com a societat del primer món és responsabilitat nostra ajudar-los a desenvolupar-se i, si més no, a sobreviure dignament.
• Perquè tenim la sort de tenir un company implicat en la seva causa, que coneix la seva situació i a gent que ens pot ajudar en el nostre projecte.

com ens afecta la sequera

Informació climàtica sobre aquest problema hi ha (massa). Això porta un problema afegit: cal processar tota aquesta informació per tal de poder respondre la següent qüestió: Com ens afecta la sequera? Aquest és el primer pas a donar per tal de poder trobar una solució (que la trobarem)

Per començar, us recomano que veieu aquesta preciosa presentació de l’exposició “Los colores del agua”, de Caja Madrid.

Respecte a Espanya:

• Espanya es desertitza. La desertificación es el resultado acumulado de un contexto climático difícil (la escasez de agua) y de la utilización inapropiada de la tierra. Cuatro actividades humanas constituyen las causas más directas: el cultivo excesivo que desgasta los suelos, el sobrepastoreo y la deforestación que destruyen la cubierta vegetal que protege el suelo de la erosión, y los drenajes inapropiados de los sistemas de irrigación que provocan la salinización de los suelos.
• Espanya està considerat un dels paisos industrialitzats que pitjor ha gestionat els seus recursos hídrics, dedicant les inversions a construir embassaments, a convertir en regadius zones de secà, desenvolupaments turístics, i degradant cada cop més els ecosistemes aquàtics.
• Avui Espanya és el país amb més embassaments per habitant del món, però la cinquena part de l’aigua què es capta es perd a les xarxes de subministrament.
• Espanya s’està desertitzant. Ens afecta el canvi climàtic però també la mala gestió: el 80% del nostre consum d’aigua és per als cultius de regadiu. Aquest tipus de cultiu no pertoca en molts llocs, però permet cobrar subvencions de la UE.
• En comptes de dedicar-nos a millorar la gestió dels recursos, ara construïm dessalinitzadores de l’aigua del mar, la qual cosa comporta greus problemes mediambientals. Veieu l’informe de wwf al respecte.
• Voleu dades? Respecte la sequera a Espanya i a la resta del món, podeu consultar el Sistema Español de Información sobre el Agua, (Hispagua) del Ministerio de Medio Ambiente. També podeu fer una ullada al document Estadísticas e indicadores del agua, del Instituto Nacional de Estadística.

Respecte a Catalunya:

• La sequera no és un fenòmen nou a Catalunya. La irregularitat del règim pluviomètric és normal al nostre clima mediterrani. Les plujes d’aquests dies no solucionaran el problema, Catalunya viu una època de gran escassetat pluviomètrica que s’ha estès de manera generalitzada per tot el país des de l’estiu del 2006.
• Malgrat que per a una gestió sostenible de l’aigua només s’hauria de destinar per a usos humans 1/3 dels recursos hídrics, estem apropiant-nos al voltant d’el 50%. L’aigua no es gasta, però el què nosaltres utilitzem de més la traiem a la vegetació, al terra i als rius, degradant-los. No passa res, contaminem i després potabilitzem … amb diners i energia es pot aconseguir tot.
• S’estan prenent mesures per tal de garantir el subministrament d’aigua, consumint com sempre, recursos econòmics i energètics. Beure aigua també implica l’agreuxament de l’efecte hivernacle, augment de les temperatures, de l’evaporació de l’aigua, de la desertització…
• Voleu dades? Trobareu tota l’informació al Portal de la sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua i al document l’evolució de l’episodi de sequera 2007-08 de la Taula Nacional de la Sequera.

Respecte a l’Hospitalet:

• Sabeu que només aprofitem un 55% de l’aigua que tenim a l’abast? Que el 45% restant es perd en la xarxa de subministrament? Que l’any passat va ploure 488 litres/m2 i no es van aprofitar malgrat la sequera? Que el terra pavimentat i asfaltat no permet que el nostre sol s’en beneficii d’aquesta aigua ja que s’en va cap al clavegueram?
• Sabeu d’on ve l’aigua que consumim a l’Hospitalet? Aquest document ho explica:
  • el 96,5% ve de la potabilitzadora de sant Joan Despí, aigua del Llobregat que ha estat reutilizada molts cops des que s’ha captat als embassaments de la part alta del riu i de l’aqüífer del Llobregat, ben contaminat (es calcula que la nostra aigua ha passat 2,5 cops pel cicle urbà de captació-potabilització-ús-depuració abans d’arribar a L’H).
  • l’1,15% de l’aigua que consumim és envasada. Captar, envasar i transportar l’aigua tampoc representa precissament beneficis mediambientals.
  • l’1,7% és captada i bombejada de pous i el 0,65% prové de les filtracions d’aigua als túnels del metro. Aquesta aigua no és potable i s’utilitza pel reg i la neteja viària.
• Tota l’aigua que consumim a l’Hospitalet va a parar al clavegueram. Aquestes aigües residuals, les brutes i les netes, van totes a parar a la depuradora d’el Prat de Llobregat.
• El nostre Ajuntament també pren mesures contra la sequera. Conegueu-les
• Voleu dades? Podeu obtenir-les a l’Annuari Estadístic de L’H 2007 i a la Memòria anual del 2007 de l’empresa Aigües Ter Llobregat, la nostra subministradora.

Com us ha quedat el cos? Ens prenem un gotet d’aigua abans de seguir?

Las zonas áridas se caracterizan por su alta tasa de evaporación, debido a la cual los cuerpos de aguas superficiales (lagos y ríos) tienden a desaparecer con cierta rapidez. Por ello, se han desarrollado distintos medios de acceder a las fuentes subterráneas de agua (acuíferos) y de desviar el flujo natural del agua hacia áreas que lo requieren, generalmente oasis o zonas de cultivo. El agua de lluvia que penetra en el suelo reconstituye las reservas subterráneas de los acuíferos. La presencia de árboles y arbustos facilita la penetración del agua en el suelo y limita la escorrentía.

Consecuencias del calentamiento global en las zonas áridas

En el transcurso del siglo XX, la temperatura media ha aumentado entre 0.3 °C y 0.6 °C, debido probablemente a los efectos de la industrialización que han incrementado las emisiones de gases de efecto invernadero. Las consecuencias de este aumento llevan a pensar que las temperaturas de las regiones áridas aumentarán entre 2 °C y 5 °C cada vez que la concentración de gases se duplique, fenómeno que se espera que ocurra en la mitad del siglo XXI. Debido al aumento general de las temperaturas, se prevé un aumento de la evapotranspiración, que conllevará una disminución de la humedad del suelo y un incremento de las sequías.

com ens afecta el clima-2

Us poden ajudar aquests recursos? Recordeu anar actualitzant el document que estem fent entre tots, qualsevol cosa que s’us acudeixi la podeu deixar reflectida en ell.

mapa conceptual sobre el canvi climàtic

els boscos com a sumiders de CO2

el canvi climàtic i la meva localitat

parlar amb experts

Capturem el CO2 per poder seguir emetent-ne

El canvi climàtic és un fet. La crema de combustibles fòssils n’és responsable directe. Les nostres necessitats energètiques augmenten constantment. Les grans companyies energètiques volen amortitzar les tecnologies existents. Kyoto ens obliga a disminuir les nostres emissions i no sabem com fer-ho. Gastar els diners i els esforços en minimitzar l’abusiu consum energètic és poc rendible econòmicament.

Una “solució” per tenir content a tothom (els consumidors no comptem en aquest joc): continuar emetent CO2, però no a l’atmosfera, no. Si capturem el CO2 que emetem i l’enterrem, s’ha acabat el problema. S’ha acabat???

Us recomano que llegiu aquest article a EL PAÍS.com i que veieu aquesta infografia per saber com pretenen fer-ho.

---

Actualització: octubre 2009. Un any després de presentar les malèfiques intencions humanes per seguir emetent i minimitzar (?) els problemes que aixó comporta, m’assabento dels plans de Noruega per col·locar-se al capdavant en tecnologies de segrest de CO2. Per conèixer la situació, cliqueu sobre la imatge.

com ens afecta el clima-1

Primer GRAN problema a resoldre per als teòrics del nostre equip First Lego League. Investigad cómo afecta el clima a vuestra comunidad: Identificar un problema que afecte a vuestra área, analizar la información climática sobre el problema y descubrir qué se está haciendo en vuestra comunidad para resolverlo.

Tranquis, perquè això que sembla una muralla insalvable està xupat. Tot GRAN problema es pot dividir en PETITS problemes, i aquests si que són fàcils de resoldre. Comencem?

Cal començar informant-se a nivell general sobre el canvi climàtic: què és, quines són les seves causes i quins són els seus impactes.

I de moment res més. Un cop tingueu clares les respostes a aquestes tres qüestions, ja tindreu resolta la primera part del gran problema.

A la web de WWF/Adena  podeu trobar ajut per començar. Us recomano que li feu una ullada i redacteu un petit i esquemàtic informe en aquest document que redactareu entre tots.