Com a treballadora: Perquè cada any m’obliguen a treballar més hores i en pitjors condicions a canvi de baixar-me el sou. Perquè, encara que funcionària, curro com una mula, i encara he de sentir alló de què els funcionaris no fotem brot.
Com a mare: Perquè els meus fills tenen dret a una educació de qualitat i a estudiar el què ells vulguin, no el que la seva mare pugui pagar.
Com a enginyera: Perquè la TECNOLOGIA és la matèria més infravalorada per la LOMCE, potser perquè no existia en temps d’en Paquito, potser perquè connecta els aprenentatges abstractes de l’escola amb el món real i ajuda a formar personalitats crítiques, emprenedores, innovadores, … la qual cosa evidentment no interessa als qui volen escoles-fàbriques d’esclaus conformistes i manipulables, simples usuaris d’una tecnologia que no entenguin i tornar a allò del “que inventen ellos”.
Com a persona: Perquè els meus avis van lluitar per aconseguir uns drets i els devem no perdre’ls. Perquè, al contrari que molts dels meus companys, em resisteixo a l’immovilisme de no fer res més que queixar-me pels passadissos, donar-ho tot per perdut i esperar que la propera retallada sigui suau.
Perquè no els vaig votar (ni als d’aquí ni als d’allí) i vull deixar de patir-los!
Por muchas razones ESTOY EN CONTRA DE LA TROPOCIENTOSAVA REFORMA DE LA LEY EDUCATIVA (ver el anteproyecto de la LOMCE). Además, como profesora de Tecnologia desde hace 15 años, no puedo más que echarme las manos a la cabeza al observar el analfabetismo tecnológicoque se pretende para los ciudadanos españoles del s. XXI.
1 ESO. Se mantiente la materia Tecnologias (hay que entretener a los alumnos serrando maderitas?)
2 ESO. Desaparece la materia
3 ESO. Desaparece la materia. Los alumnos deberan escoger entre “Diseño y Tecnologia” y “Utilización de las TIC “
4 ESO. Desaparece la materia
BACHILLERATO. Desaparece la modalidad Tecnológica. Se propone una via “relacionada con la ingenieria” con Matemáticas, Física i Química y … Dibujo Técnico!!!! Desaparece la Tecnologia Industrial.
En pleno s. XXI, en una sociedad totalmente tecnificada y automatizada, tenemos derecho a comprender como funciona el mundo en que vivimos, a utilizar el ingenio y la lógica, a relacionar los contenidos abstractos de la escuela con el mundo real, a tener profesionales relacionados con la ingenieria BIEN FORMADOS DESDE LA BASE, a tener recursos para salir de la crítica situación bananera en la que nos encontramos.
ES INCONCEBIBLE E INACEPTABLE QUE SE PRETENDA ELIMINAR LA FORMACIÓN TECNOLÓGICA Y SEGUIR APOSTANDO POR EL MISMO ESQUEMA DE ENSEÑANZA ARCAICA QUE ESTÁ SUFICIENTEMENTE DEMOSTRADO QUE NO FUNCIONA! Embutiendo más contenidos abstractos en los cerebros de los pobres estudiantes (cada vez más saturados) solamente conseguiremos idiotizarlos todavia más.
Por suerte no soy la única que piensa que la comunidad de profesores de Tecnologia tenemos que reivindicar la re-inclusión de la materia en el currículo de toda la ESO y en el Bachillerato. A la espera de la reactivación nuestra APTC los tecnólogos catalanes pretendemos agruparnos en el grupo Tecnologia en Catalunya de la red tecnoprofes, desde donde estamos en contacto con compañeros de todo el país.
Ahir va acabar la nostra participació a la FLL 2011-12. Felicitats, Bellbot-G’s per la professionalitat mostrada, gràcies als nostres acompanyants de luxe i a tots aquells que ens han ajudat al llarg del tortuós camí que ens va permetre trobar una solució per allargar de manera sostenible la vida útil del pa comú.
Aquest és el nostre àlbum de fotos:
I el recopilatori de tota la feina prèvia: des que l’equip tenia 10 membres fins a l’assaig general davant les famílies i la dire de l’institut, passant per les visites de l’Elena, l’ajuda del Miquel, la visita a Silemabcn i les nostres reunions virtuals a Espurnik.
Des que va crear Apple amb Steve Wozniak el 1976, Steve Jobs (1955-2011) ha revolucionat tots els mercats relacionats amb la informàtica i ha marcat el desenvolupament de la tecnologia dels darrers temps. Ara ha marxat, però ens ha deixat MAC, PIXAR, IPOD, IPHONE, IPAD, ITUNES…
Un dels innovadors més grans, prou valent per a pensar diferent, prou audaç per a creure que podia canviar el món i amb prou talent per a fer-ho (B Obama). Ceador, emprenedor, innovador … Les seves idees i la seva filosofia han estat claus. En aquest vídeo les defineix ell mateix millor del que podria fer-ho qualsevol altre.
El projecte FLL Body Forward dels BellBot-G v.2.010: Disseny d’un sistema de microinjecció intel·ligent d’insulina ha agradat al jurat de les Jornades CT de L’Hospitalet. L’equip ha estat premiat a la categoria Biopol’H d’aquesta convocatòria. Aquest és l’àlbum de fotos:
Amb aquest treball ens hem adonat que som capaços de trobar una solució a qualsevol gran problema descomposant-lo en petits problemes … i treballant en equip. Voliem dissenyar un sistema d’administració d’insulina que no fes mal, que fos automàtic, que permetés la despreocupació de l’usuari, que fos petit i còmode de portar, innocu per a la salut i per al medi ambient. Hem detectat problemes, hem posat en dubte les solucions actuals, hem investigat altres opcions i hem proposat solucions per a:
Tractaments contra la diabetis
Actualment l’únic tractament per aquesta malaltia consisteix en l’administració d’insulina.
Vies d’administració d’insulina
Actualment la única via d’administració que garantitza la correcta funció de l’insulina és la subcutània.
Dispositius d’administració d’insulina
Utilitzar una matriu de microagulles permet injectar medicament via subcutània sense tocar els receptors del dolor. Les microagulles convencionals de silici són fràgils, cares i poc biocompatibles. Les de polímer SU-8 són patent espanyola, totalment biocompatibles i de fabricació més senzilla.
Comoditat i discreció del sistema
Proposem inserir la matriu de microgulles en la cara inferior d’un aparell quotidià: un rellotge per tal que el sistema no sigui un paràsit per a l’usuari.
Zones d’injecció
En principi el canell no és una bona zona d’injecció, però amb microagulles es pot injectar insulina sense perill d’arribar al múscul encara que el guix de la pell sigui mínim, i el retard en l’inici de l’acció del medicament es pot compensar amb el tipus d’insulina utilitzada.
Dipòsit i conservació de l’insulina
La liofilització permet conservar l’insulina a temperatura ambient i disminuir l’espai necessari en el cos del rellotge. Proposem un cartutx amb dos compartiments: un amb insulina liofilitzada i un altre amb aigua esterilitzada (kit de venda en farmàcia). L’insulina i l’aigua s’hauran de barrejar en la proporció adequada en el moment de la injecció.
Administració i dosificació. Monitorització de glucosa
La medició contínua del nivell de glucosa utilitzant un nanobiosensor introduït en un capillar sanguini a través d’una de les microagulles permetrà l’injecció exacta de medicament en funció de la necessitat real en cada instant.
Sistema intelligent d’injecció
L’aplicació de la tecnologia d’injecció de tinta (InkJet) Drop on Demand piezoelèctrica permet injectar el medicament a través de microagulles de manera intelligent en un espai mínim, controlat només per un xip.
Comunicació de dades
El sistema ha de permetre el canvi de mode rellotge a mode glucòmetre, el metge ha de rebre les dades automàticament via SMS, en cas d’emergència el sistema ha d’avisar automàticament als serveis d’urgència.
Subministrament d’energia
Un nanogenerador piezoelèctric pot proporcionar l’electricitat necessària a partir del pols de l’usuari en un espai mínim i sense elements tòxics. Seria necessària una petitisima bateria per, en el cas extrem de no detectar pols enviar la comunicació d’emergència.
Forma, aspecte i preu de l’aparell
Hi ha rellotges molt moderns que són tipus polsera. Utilitzant aquest concepte de disseny podríem disposar de més espai que en el cas dels rellotges de polsera tradicionals. Quant al preu, cal tenir en compte molts aspectes, però sobre tot, que la salut no té preu!
Els altres membres de l’equip: els professionals que ens han rebut amb seriositat i que ens han ajudat a proposar una solució factible al problema al qual vam decidir enfrontar-nos:
Jordi Jaumandreu, Responsable de l’Àrea de Projectes de Biopol’H, el parc de recerca biomèdica de l’Hospitalet. Va donar la primera empenta al projecte ajudant-nos a concretar el problema a resoldre i ens va posar en contacte amb Ramon Alemany, Investigador del Laboratori de Recerca Traslacional de l’Institut Català d’Oncologia. Ens va explicar sobre les substàncies injectables i ens va posar en contacte amb Isabel Amat, Directora de Desenvolupament Farmacèutic de Archivel Farma S.L. Ella i els seus col·laboradors (químics i farmacèutics) ens van parlar sobre les propietats de l’insulina, es van entusiasmar amb la nostra idea del rellotge-dispensador de medicaments i ens van donar idees per implementar-lo, com la de la liofilització. Begoña Barnés, Infermera del CAP Bellvitge. Ens va explicar tot sobre les tècniques i pautes d’administració d’insulina. La seva descoberta de les investigacions sobre l’aplicació mèdica de la tecnologia d’injecció de tinta va ser determinant per al nostre projecte. Alvaro Mata, Director de la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona. Ens va introduir en el món de la nanotecnologia i ens va donar idees sobre l’aplicació dels nanobiosensors i nanogeneradors. Yolanda Atienza, Tècnic de sala blanca de la Plataforma de Nanotecnologia del Parc Científic de Barcelona. Ens va explicar el procés de fabricació i les possibilitats dels microxips.
Moltes gràcies a tothom! … I a la First Lego League, per proposar-nos un repte que a priori no ens veiem capaços d’assolir i per demostrar-nos que la combinació dels coneixements amb l’aplicació conscient de l’enginy ens permet resoldre … el que calgui!
Una iniciativa que recolza quelcom en el que treballo i en el que crec cal agrair-la participant. Aconseguir una baldufa no era la intenció, però em fa pensar que potser el tarannà Tecno-Lògic no és tan friki com de vegades em fan pensar els companys que simplement culpen els alumnes per no ser receptius del mateix sistema educatiu arcaic que vam patir nosaltres.
Alló semblava l’entrega dels oscars, tothom portava la seva xuleta i jo … Hagués volgut dir coses serioses, invitar a tothom a tafanejar per aquí per si alguna de les nostres idees, experiències, etc pogués servir d’inspiració… En tot cas, l’important és sentir que hi ha més gent amb un altre enfoc educatiu, encara que sigui fora de casa. Potser tot arribarà. Caram! La baldufa Edublogs dona ànim per continuar en aquesta via.
I vull agrair a Espiral, Educared … i als meus alumnes, que inspiren totes les coses “rares” que fem sobre la marxa, que de vegades em fan desviar de l’estricte temari per investigar altres mons i a sobre … aproven la selectivitat!!! … Enginy, creativitat i TIC en una aula sense ordinadors d’un centre EduCAT 1×1 (per als altres).
Per segon any des de l’àrea de Tecnologia hem col·laborat amb el projecte Comenius ICARUS oferint un taller de robòtica als companys holandesos de l’Udens College. El 7 de febrer els membres de l’equip FLL i els tecnòlegs de 2n de batxillerat van fer de profes de robòtica en anglès.
Després d’introduir el tema amb una breu explicació del que és un robot i del procés de treball a seguir, ens vam dividir en dos equips: constructors i programadors. Aquest és el material que vam utilitzar per presentar l’activitat:
I el resultat de la nostra feina: tres robots senzillets però capaços d’activar-se amb un senyal acústic, de desplaçar-se per sobre la taula sense caure, d’aturar-se als 2 minuts i de felicitar-se per la tasca realitzada. Clicant sobre la foto podeu descarregar les pautes de muntatge.
Qui ha dit que els joves no teniu capacitat per enfrontar-vos als problemes? Que no sou capaços d’assumir responsabilitats? Que sou individualistes? Que tecnològicament no esteu a l’alçada de …? M.O.T.I.V.A.C.I.Ó. Ara ja sabeu que JUNTS podeu arrivar allà on vulgueu. Quin Orgull!!!
Felicitats de part de TOTA la gent que va comprobar ahir a CosmoCaixa la vostra tenacitat i esperit d’equip. Cap presentació assajada haguès pogut superar la demostració espontània de professionalitat que vau fer ahir.
Cliqueu sobre la foto de l’equip per veure al nostre espai Tecno-Lògic del facebook totes les que vam fer ahir … treballant i fent tonteries pel CosmoCaixa. Com ha de ser!
Avui s’ha alliberat el repte FLL d’enguany: Body Forward. Ja sabem com serà el tauler de joc i amb quines missions ens haurem de barallar. Una bona manera de començar el curs per al nostre equip!
Clicant sobre el tauler de joc accedirem a tot el que ens cal saber sobre el repte (projecte científic i missions robòtiques)
Enguany hem participat a les 11es Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet amb el nostre projecte FLL: “El sistema de bicicleta pública més òptim per a la nostra ciutat“. L’equip s’ha anat reduïnt poc a poc fins a quedar amb l’esencial: David Capilla, David Manjón i Adrian Mejía. Hem aconseguit una Menció, reconeixement al nostre treball. FELICITATS!
Aquest robot casolà fet amb peces de televisor vell (antena inclosa) enganxades amb cinta adhesiva no fa riure. Es diu SAM10, camina i esquiva objectes al seu pas. El seu creador, Sam Todo, estudiant de la República de Togo a l’Africa, demostra que voler és poder inclús sense recursos. Un aplaudiment per ell!!!
Els alumnes de 1r d’ESO han superat avui els reptes proposats pel Citilab al taller Aula Robòtica amb Lego… Uns feres de la programació, tenim una bona cantera !!! Potser el proper equip First Lego League de l’Institut Bellvitge surti d’aqui.
Cal preparar-se per avançar el rellotge: diumenge 28 de març a les 2:00 seran les 3:00. És el canvi a l’horari d’estiu, que ens treu una hora de son peró ens permetrà gaudir durant uns quants mesos de més hores de llum. Realment s’agraeix, al contrari que el canvi a l’horari d’hivern.
El canvi horari es realitza dos cops l’any simultàniament a 70 països en tot el món i està regulat per llei. A Espanya, des del 1974 l’últim diumenge de març s’avança l’hora i l’últim diumenge d’octubre s’atrasa. El motiu és maximitzar l’aprofitament de la llum solar per tal d’estalviar energia elèctrica en il·luminació, encara que no està del tot clar si aquest estalvi és suficient i si l’afectació que suposa per al rellotge biològic és bona o dolenta.
Fusos horaris vs Zones horàries
Com que el dia solar es divideix en 24 hores, la Terra es divideix en 24 franges imaginàries d’una hora, els anomenats fusos horaris. Cada 15º de longitud hi ha una hora de diferència: una més cap a l’Est i una menys cap a l’Oest del meridià de Greenwich. De tota manera, hi ha països que comparteixen 2 o més fusos horaris i han d’establir una única hora oficial, així què és més utilitzat el concepte de zona horària.
Mesura de l’hora. L’UTC
La nostra hora oficial és UTC+1. UTC (Universal Time Coordinated) representa la mesura de referència horària estàndar establerta per la Oficina de Peses i Mesures de Paris (BIPM). Els temps UTC, que són els utilitzats per molts estàndars d’Internet, xarxes de telefonia i sistemes de posicionament global, es calculen mitjançant els increiblement precisos rellotges atòmics que treballen amb la freqüència de les transicions energètiques en els àtoms.
Us recordo que els enginyers són els professionals més demandats per la societat actual, que ser enginyer és divertit i que permet dissenyar el món que volem. Per tal de fer-vos-ho entendre es va crear el programa Enginycatd’impuls a la innovació tecnològica.
Entre d’altres accions, l’Enginycat ha convocat el primer concurs de vídeos “M’agrada l’enginyeria”. L’escollit com a guanyador ens mostra que l’enginy ens permet transformar el món teòric d’equacions i fòrmules en el món real, que la ciència i la tecnologia són a tot arreu i fins i tot, en les situacions més quotidianes.
.
Tots 15 videos presentats al concurs són molt creatius (com ha de ser) i ens presenten diferents visions sobre l’enginyeria veieu-los aqui >>
Els companys holandesos de l’Udens College participants al projecte Comenius ICARUS ens han visitat. Entre d’altres activitats, dilluns 1 de març els nois tecnològics de 1r de batxillerat els vam oferir un taller de robòtica. Vam fer de profes, vam practicar l’anglès i ens vam sortir prou bé.
Després d’introduir el tema amb una breu explicació del que és un robot i del procés de treball a seguir, ens vam dividir en dos equips: constructors i programadors, i vam utilitzar les instruccions de muntatge del line follower de nxtprograms.com i el nostre robot FLL per les probes de programació. Entre tots vam aconseguir dos robots activats per so i capaços d’esquivar obstacles durant un temps determinat. Senzills però efectius.
Diumenge 21 de febrer es va cel·lebrar la final de Espanya FLL a CosmoCaixa. Hi van arribar 24 equips. Cares conegudes: Robocracks, Coin 2, SuperDupers, FMC … Alguns van aconseguir premi i d’altres no. No importa, el premi és haber estat de nou un d’els 170 equips que hem participat enguany (a Espanya, perque el total als 53 països participants ni se sap).
Tafanejant a la xarxa he arribat al bloc Robótica Recreativa y Educativa, on m’he assabentat del missatge enviat pel company de la República Dominicana Eduardo Ventura, que tantes idees ens ha donat des del seu bloc Aula Robótica. Tinguem-lo present, ells saben de primera mà el que està passant:
S.O.S
AYUDA AL PUEBLO DE HAITI
Hazlo a través de la Cruz Roja Internacional o a través de las instituciones oficiales de tu país. No envies dinero. PERO AYUDA POR FAVOR.
LA SITUACIÓN ES DESESPERANTE.
Se necesita con urgencia Agua para tomar, alimentos enlatados y medicinas.
El 12 de gener, la darrera broma de mal gust de la natura va destroçar en 15 seg el país més pobre de tota Amèrica, deixant-lo aïllat i sense serveis essencials. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan jugant des del primer moment un rol esencial com a font d’informació i de canalització d’ajuda i solidaritat.
Internet com a font d’informació
Les primeres imatges del terretrèmol van ser captades quasi bé instantàniament pel satèl·lit GeoEye-1, que treballa per al programa Google Earth, que ha actualitzat les seves imatges del país amb la intenció d’ajudar en la coordinació de les operacions de rescat.
Per altra banda, serveis com Twitpic, Youtubeo Flickrs’han constituït en testimoni visual i audiovisual de la tragèdia. Milers de fotos i vídeos s’han penjat aquests darrers dies.
Internet com a mitjà de canalització d’ajudes
Les xarxes socials com Twitter i Facebook estan inundades des dels primers moments amb missatges sobre el desastre. Creu Roja en EU va utilitzar Facebook per a recolectar fons i Médicos sin Fronteras ha reclutat voluntaris via Twitter.
Diferents portals a internet han estat creats per ajudar a localitzar els haitians dins i fora del país. Fins i tot google n’ha creat un: PersonFinder.
No només Internet ens permet fer donatius d’una manera molt senzilla: diferents organitzacions permeten fer-ho via sms.
El paper dels satèl·lits
És bàsic per que els serveis d’ajuda sàpiguen quines vies de comunicació encara existeixen i quines han estat destruïdes, quines àrees són les més afectades, quin és el millor lloc per establir campaments. A més, quan les comunicacions terrestres estan destruïdes, l’única comunicació possible és via satèl·lit. No només pels telèfons, també per als ordinadors.
Per això existeix des de l’any 2000 la Carta Internacional sobre l’Espai i els Grans Desastres, que obliga a diferents agències espacials a reprogramar els seus satèl·lits per treballar en benefici de la regió devastada.
També s’han desplegat altres satèl·lits que permeten detectar com s’ha mogut la superfície, comparant dades abans i després de l’event. Aquesta informació, un cop analitzada, permetrà conèixer els futurs riscs sísmics de la regió.
La triste conclussió
És que la història marcarà aquesta tragèdia com una de les oportunitats en què la tecnologia ha jugat un rol important i beneficiós: en la comunicació i resposta ràpides, en la solidaritat i en l’acompanyament a distància des de tot el planeta a una població de la que abans del terretrèmol, menys del 10% tenia accés a aquests mitjans.
Fa 40 anys que l’home va arrivar a la Lluna. Increíble la tecnologia que va fer possible no només arrivar, també tornar i, a més, desenvolupar una xarxa de comunicacions entre la Terra i la Lluna quan es trevallava en format analògic i les comunicacions depeníen d’instal·lacions cablejades.
Curiós també és l’ordinador de navegació emprat, l’AGC (Apollo Guidance Computer). Les seves prestacions fan riure: una velocitat de processament de 1 MHz, 4 kb de RAM, 32 kb de ROM, i 4 registres de 16 bits. No tenia pantalla, només un simple display. Tampoc tenia disc dur, els programes s’emmagatzemaven en memòries de ferrita.
I amb només això, que fa més pinta de calculadora que d’ordinador, la nau nodriça va ser capaç de guiar el mòdul lunar, controlar els motors, mantenir la orientació de les antenes i calcular les trajectòries!!! I considerem ferralla els pentium III de l’aula de tecnologia!!!
Encara que la presentació del treball podia haber sortir millor, va estar bona idea fer-la en forma de debat combinant els idiomes dels diferents participants: catalá, anglès i fins i tot, àrab! Gràcies, Abdel i Osama per la traducció.
Felicitats de part de 
Us recordo que els enginyers són els professionals més demandats per la societat actual, que ser enginyer és divertit i que permet dissenyar el món que volem. Per tal de fer-vos-ho entendre es va crear el programa 
Darrers comentaris