Leonardo DV. Enginyer Interactiu

A Leonardo Da Vinci no cal presentar-lo. Considerat per alguns com el primer enginyer modern, la seva contribució a les arts i a les ciències és de tots coneguda. Les seves elucubracions sobre temes tècnics i científics van quedar recollides en una sèrie de manuscrits, alguns dels quals estan al nostre país, els còdexs Madrid I i II.

Estem de sort! la BNE (Biblioteca Nacional de España), que va tenir aquests còdexs perduts als seus arxius durant … 150 anys (¿¿!!!?) ha creat el projecte Leonardo Interactivo: els manuscrits originals digitalitzats i enriquits amb vídeos, animacions flash, cites, traduccions, arxius de so, … Una joia! Ara podem gaudir dels impressionants esbossos de Leonardo i veure els seus dissenys en funcionament! Accediu clicant sobre la imatge

Engranatges, ponts, sistemes antirobatori, aparells voladors, elevadors, màquines bèl·liques, … Podeu veure directament les 42 animacions en 3D de la obra, recollides en una llista de distribució a YouTube pel professor de Tecnologia Pedro Landín.

També podeu veure les maquetes de 15 dels enginys dels còdexs Madrid, realitzades per a l’exposició Mecanismos Preelectrónicos de Leonardo, que l’IIE (Instituto de la Ingeniería de España) va organitzar l’any 2009.

Steve Jobs ha mort

Des que va crear Apple amb Steve Wozniak el 1976, Steve Jobs (1955-2011) ha revolucionat tots els mercats relacionats amb la informàtica i ha marcat el desenvolupament de la tecnologia dels darrers temps. Ara ha marxat, però ens ha deixat MAC, PIXAR, IPOD, IPHONE, IPAD, ITUNES …

Un dels innovadors més grans, prou valent per a pensar diferent, prou audaç per a creure que podia canviar el món i amb prou talent per a fer-ho (B Obama). Ceador, emprenedor, innovador … Les seves idees i la seva filosofia han estat claus. En aquest vídeo les defineix ell mateix millor del que podria fer-ho qualsevol altre.

Shared using TwitrPix

El primer profe de tecnologia

Em presento: sóc el Professor Franz de Copenhague. Encara que no aparegui a cap llibre de història de res, sóc un personatge important al nostre país. Vaig néixer al 1936 a les pàgines del còmic TBO, on a partir del 1943 vaig tenir la meva pròpia secció periòdica: Los grandes inventos de TBO.

Vaig tenir uns quants pares fins que Ramón Sabatés em va adoptar als anys 60. En Ramon era enginyer i tenia una creativitat il·limitada i sorprenent, amb ell vaig inventar més de 1.000 artefactes. Tots ells tenien una finalitat banal, eren estrafolaris, divertits i extremadament complexos. Aquí teniu uns quants exemples >>>

Els meus invents van arribar a ser tan populars que la frase es un invento del TBO s’aplica encara avui a tot el que es considera aparatós o absurd.

Tot el que vaig idear podia construir-se i funcionar. De fet es coneixen tres dels meus invents que van saltar de les pàgines a la realitat: la màquina de tallar cigars, el dispensador automàtic de postals i la mini grua per recollir mocadors del terra.

Tinc un homònim americà, el Professor Lucifer Gorgonzola Butts, creat per Rube Goldberg qui, com Ramon Sabatés, va deixar la professió d’enginyer per dedicar-se a la de dibuixant, dissenyador i inventor d’enginys inútils i complicats. En Goldberg ha estat reconegut internacionalment, no així en Sabatés.

Encara que em vaig jubilar als anys 80 i les noves generacions no han sentit parlar de mi, continuo viu en la memòria d’aquells que tenen …taitantos, per als quals vaig ser el seu primer profe de tecnologia. Analitzar les meves andròmines permet realitzar un bon repàs de mecànica. Practiqueu, aqui teniu un munt d’invents del TBO >>

Theo Jansen: artista o enginyer?

El físic holandès THEO JANSEN disenya i fabrica impressionants escultures barrejant art i tecnologia que, sense cap motor, “caminen” utilitzant l’energia del vent. Tal com diu ell mateix en aquest anunci de BMW, “la barrera entre l’art i l’enginyeria només existeix a la nostra ment“.

.

Per generar aquests fantàstics artilugis només cal què el vent provoqui un moviment rotatori, transmetre’l a unes quantes barres articulades (milers), un munt d’enginy i de coneixements, programes de simulació algorítmica, proves de resistència i velocitat. Veient aquest video ho entendreu millor:

.

I com no, les rèpliques construïdes amb Lego

.

EILEEN COLLINS

Eileen Marie Collins va nèixer l’any 1956 als Estats Units. Va ser la primera dona a pilotar un trasnbordador i la primera dona a comandar-ho.

Va començar a pilotar l’any 1972 i a estudiar a l’Institut Tecnològic de les Forces Aèrees, i va acabar pilotant l’any 1995. Aquesta dona és una veterana dels viatges espacials, ja que ha estat a quatre viatges diferents (al Discovery al 1995, a l’Atlantis al 1997, al Columbia al 1999 i al Discovery al 2005 ), i ha estat 872 hores en órbita.

Nordine Ferron, 2n Batillerat Tecnològic

les dones del Columbia i del Challenger

La història aeroespacial no només està plena d’exits. Des d’aquí volem rendre homenatge a les dones i, evidentment també als homes, que van perdre la seva vida als dos grans desastres aeronàutics de la història:

El 28 de gener del 1986, el transbordador Challenger es va desintegrar als 7 segons de despegar amb set astronautes a bord, dos dels quals eren dones:

• Judith Resnik, enginyera elèctrica nord-americana. Astronauta
• Christa Mc Auliffe, professora nord-americana. Especialista de càrrega

L’1 de febrer de 2003 el transbordador espacial nord-americà Columbia es va desintegrar durant la maniobra de reentrada a la atmosfera tornant de la seva 28ª missió a l’espai. A bord viatjaven set astronautes, dos dels quals eren dones:

• Kalpana Chawla, enginyera aeroespacial india
• Laurel Clark, oficial mèdic nord-americana

Després d’aquesta segona catàstrofe, Rusia va anunciar que no enviaria més dones a l’espai. Avui, la única dona de l’equip d’astronautes rusos és Nadejda Kujelnaia, entrenada com a suplent.

Valentina Tereshkova

Valentina Tereshkova (6 de març de 1937) cosmonauta soviètica , fou la primera dona en viatjar a l’espai, a bord del Vostok  al 1963.

Tereshkova va nèixer a Óblast, un petit poble en l’actual Russia. Desprès d’abandonar l’escola treballà en una fàbrica de pneumàtics i posteriorment estudiá enginyeria. Al 1962 fou seleccionada, entre quatrocentes dones, per ingressar en el cos femení de cosmonautes.

El 16 de juny de 1963 amb 26 anys, a bord de la nau Vostok va viatjar a l’espai. El seu nom clau durant la missió fou haika (gavina). Tot i això Tereshkova no va gaudir tot el que ho podria haver fet perqué els seus superiors no li van deixar pendre el control de la nau. Van passar 19 anys fins que una altra dona tornés a viatjar a l’espai i cap va ser de las 4 seleccionades del grup de Tereshkova.

Tras la missió espacial estudià en l’Académia de la Força Aerea de Zhukovski , i es licencià com enginyera al 1969. Al 1977 va rebre el doctorat d’enginyeria i va desenvolupar diferents càrrecs politics.

Rocio Laso, 4t d’ESO

Patricia Billings

Escultora Nord Americana que ha inventat un dels materials més revolucionaris i potencialment profitosos de la indústria moderna: el Geobond, patentat l’any 1997, un material de construcció indestructible i incombustible.

La seva experimentació parteix de la base que, alguns escultors al Renaixement afegien ciment al guix per augmentar la seva tenacitat (resistència al trencament).

Després de vuit anys va aconseguir crear un additiu que actuava de catalitzador, formant d’aquesta manera un guix indestructible. A més, aquest nou material va resultar ser increiblement ignifug i no tòxic, per la qual cosa es avui dia el substitut mes viable de l’amiant.

alumnes de 1r de batxillerat tecnològic

Aquesta no és la única tecnòloga rellevant. conegueu-ne més >>

Mildred Dresselhaus

Física nord-americana nascuda al 1930. Professora d’Enginyeria Electrònica al MIT (Massachussetts Institute of Technology) i pionera en el camp de la física de l’estat sòlid.

La seva activitat es centra en l’investigació dels materials superconductors i en l’estructura electrònica dels semimetalls, especialment el grafit.

Actualment treballa al MIT en el camp de la nanotecnologia, i la seva investigació està centrada en els nanotubs de carboni, els nanocables de bismut, i les noves formes del carboni.

El desenvolupament d’aquests nous materials permetrà obtenir motors d’automòbils, cèlules fotovoltaiques i dispositius electrònics més eficients.

L’any 2004 ha rebut la “Founders Medal” de l’IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers), i s’ha convertit en la primera dona que rep aquesta distinció, que es concedeix des del 1952.

alumnes de 1r batxillerat tecnològic

Aquesta no és la única tecnòloga rellevant. conegueu-ne més >>

Mary Anderson

Aquesta dona d’Alabama (1866-1953) no era enginyera, però va inventar una cosa tan simple i brillant com el limpiaparabrises, quan els cotxes encara no tenien parabrises.

Aquest invent el va idear en un viatge a Nova York en ple hivern quan va veure que el conductor del trambia on anava habia d’aturar-se i baixar per poder treure la neu del parabrises.

El seu disseny consistia en una mena de palanca que es podia activar des de dins del cotxe, amb una goma a cada un dels costats que tocava amb el parabrises, que al passar pel damunt treia l’aigua i la neu acumulada.

Va patentar el seu invent al 1905 i, encara que els especialistes de la incipient indústria automotriu profetitzaven que el moviment dels limpiaparabrises distrauria als conductors i provocaria accidents, Henry Ford va interpretar la seva utilitat i va probar el dispositiu als Ford T. Més tard, a partir del 1908, tots els Ford T portaven limpiaparabrises. I des del 1916 es va convertir en equipament comú en tots els automòbils nord-americans.

alumnes de 1r batxillerat tecnològic

Aquesta no és la única tecnòloga rellevant. conegueu-ne més >>

Les Programadores de l’ENIAC

L’ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Computer) va ser la primera computadora electrònica totalment digital de la història, construida entre 1943 i 1946 als Estats Units, i destruida al 1955.
Va ser dissenyat per dos enginyers i programat per sis dones: Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence.

Aquest equip de programadores destacava per ser hàbils matematiques i logiques i van traballar inventant la programació a mesura que la realitzaven. Per a efectuar les diferents operacions calia canviar, connectar i reconnectar els cables tal com es feia, a l’època, a les centrals telefòniques.
Aquestes dones van establir les bases per a que la programació avui sigui sencilla i accesible per a tothom.

Per cert!, aquest ordinador va ser a la seva època la màquina més gran del món:

• Ocupava 167m²
• Tenia un pès de 27 tones
• Mesurava 2.4mx0.9mx30m
• Tenia 40.000 components electrònics, dels quals 17.468 eren vàlvules de buit
• Elevava la temperatura del local a 50 ºC

Res a veure amb els actuals portàtils!!!

Cristina Leon, 1r batxillerat tecnològic

Aquestes no són les úniques dones rellevants en el camp de la tecnologia. conegueu-ne més >>

THELMA ESTRIN

Doctora en Enginyeria Electrònica nord-americana, pionera en l’aplicació de la informàtica en la investigació medica. Va dissenyar i implementar el primer sistema per a la conversió analogicodigital de l’activitat elèctrica del sistema nerviós. Va ajudar a dissenyar el primer ordinador d’Israel, el WEIZAC, el 1954.

Va ser la primera dona en formar part de la IEEE (The Institute of Electrical and Electronics Engineers).

Va ser la primera dona que va formar part del consell d’administració de l’Aerospace Corporation.

Daniel López, 2n batxillerat tecnològic

Aquesta no és la única tecnòloga rellevant. conegueu-ne més >>

HEDY LAMARR

Hedy Lamarr (1913-2000) va ser Enginyera de Telecomunicacions, encara que va ser més coneguda per la seva carrera com actriu.

Va ser la inventora entre d’altres del sistema de comunicacions conegut com espectre expandit, orígen del sistema Wifi i més endevant del sistema 3G de telefonia, patentat al 1941.

Aquesta versió temprana del salt en freqüencia (una tecnica de modulació de senyals en espectre expandit) utilitzava un parell de tambors perforats i sincronitzats per a canviar entre 88 freqüències, i es va disenyar per a construir torpedes dirigits per ràdio que fossin impossibles de detectar pels enemics.

En el seu honor es celebra el dia del seu aniversari (9 de novembre) el Dia de l’ Inventor.

Alberto Guillén, 2n Batxillerat Tecnologic

Aquesta no és la única tecnòloga rellevant. conegueu-ne més >>

ZAHA HADID

Arquitecta Iraquí nascuda al 1950, la seva obra arquitectònica està reconeguda a tot el món.

A Espanya també podem trobar obres seves:

• La més recent és el Pabellón Puente, un dels edificis principals de la Exposició Internacional Zaragoza 2008.
• Actualment està treballant en la renovació y reestructuració de Zorrozaurre, un barri de Bilbao.
• També va guanyar el concurs per a la nova Biblioteca de la Universitat de Sevilla, actualment en construcció.

En la seva carrera ha obtingut molts premis. És la única dona arquitecta a qui s’ha concedit:

• Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe 2003. El Premi d’arquitectura contemporània més important de la Unió Europea, es concedeix des del 1988.
• Premi Pritzker 2004, considerat el Nobel de la Arquitectura, es concedeix des del 1979.

Cristina Leon, 1r batxillerat tecnològic

Aquesta no és la única tecnòloga rellevant. conegueu-ne més >>

Matilde Ucelay

La primera arquitecta espanyola

no és la única tecnòloga rellevant. conegueu-ne més

Ucelay (1912-2008) va pertànyer a la generació de dones de la burgesía ilustrada espanyola que, educada en ambients liberals, artístics i professionals que començaven a accedir a les universitat en les primeres décades del segle XX.

Matilde va estudiar brillantment en l’Intitut Escola. En 1936 ingresa a l’Escola d’Arquitectura de Madrid i poc després, al 1936, va aconseguir ser la primera dona titulada en Arquitectura a Espanya.

També va ser la primera dona en exercir una carrera profesional plena amb més de 120 proyectes i més 40 anys dedicada a la seva professió, encara que per qüestions polítiques, al 1940 va ser condemnada a inhabilitació durant cinc anys per a l’exercici de la professió. És per aixó que els seus primers projectes no van poder portar la seva signatura.

En una época on les dones mancaven de drets, matilde Ucelay, amb gran intel·ligència va exercir la seva professió i així, aconseguir una trayectoria exemplar reconeguda per el Premi Nacional d’Arquitectura al 2004 i també per totes les dones arquitectes espanyoles.

Aquí us mostro un projecte de Matilde Ucelay .

 

Cristina León, 1r de batxillerat tecnològic

Calen enginyers!

És veritat, cada dia calen més enginyers. Calen tants i n’hi ha tan pocs al nostre país que:

Més de la meitat dels estudiants ja estan treballant abans d’acabar la carrera.

Les empreses es plantejen contractar professionals estrangers. Aqui, la demanda supera l’oferta.

Llegiu l’article a6/5/2008